sábado, 2 de febrero de 2013

“Per a la bona gent”









El 1984 Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona 1985) publicava un darrer llibre titulat “Per a la bona gent”, un poemari construït en quatre parts i precedit per una cita de Maquiavel: “Els homes sempre et sortiran perversos si una necessitat no els fa ser bons”. Llegida la cita, les quatre parts que componen el poemari i els noms de totes les persones que s’hi esmenten a més de ser el que són esdevenen molt més: una mena de promesa, o millor encara: un llegat. Espriu ens llega el país, i alguns artistes. El grapat de gent que donen sentit a cada vida, i un aplec d’intencions que no deixen de ser motors que ens mouen. No gaire res més. No gaire res menys.
S’agraeixen els seus versos, potser especialment quan sembla que pels rials de Sinera només desfilen necis i cretins. També s’agraeixen els dies de lucidesa, quan convenim que la mort guanyarà totes les batalles i provem de mirar-la a la cara per dir que, encara que breument, encara que no sabem ben bé de quina manera, maldestres i matussers, hi som, i tornem a posar sobre el taulell i evidenciem de nou “la magna qüestió de tu mateix”.
Acudim a la poesia buscant-hi moltes coses: plaer, bellesa, guia, missatge, mestratge. Hi acudim a buscar consol o coratge, fins i tot la ratlla que marca límits morals i el tel de la dignitat. Sovint totes aquestes coses juntes i alhora, barrejades. D’entre tots els poemes, i les obres de teatre i els textos que va escriure, Espriu preferia aquest seu poema, “Les paraules”, a través de les quals va saber com introduir la seva vida “tan malmesa, en l’atmosfera de la poesia”. No cal dir res més. Llegir i mirar.
Hi ha tristesa darrera
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molt tedi
de tarda de diumenge,
temor de dany. Se't tanquen
llibres i amics, els llavis
de les coses. Malèvols
aprenents d'homes grisos
t'encalcen per difícils
retorns a Déu. Intentes
amagar-te ben dintre
del teu hivern, on puguis
amb tants records encendre
l'últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses
a dormir. Però encara, vénen
ferida porcellana,
nocturna seda, i trenques,
des d'una aigua profunda,
veus d'oblidats, intacte
vidre vell de paraules.

Judit Pujadó

Taller Lightroom (avançat)


Taller Lightroom (avançat)

Data: 16 de febrer de 2013

PREU DEL TALLER : 50 euros

PER INSCRIPCIONS FER INGRÉS AL COMPTE (Indicant: nom cognom / TALLER LIGHTROOM):

0081 0197 61 0001258329

Una vegada fet l'ingrés comunicar-ho a la següent adreça electrònica:

vic.rovira@gmail.com, facilitant un telf de contacte.

DATA LÍMIT INSCRIPCIONS:

14 / 02 / 2013

HORARI DEL TALLER :

09:30 a 13:30 i 15:30 a 19:30

PLACES LIMITADES :

Mínim 8, màxim 20.

LLOC: Casa Pastors, C/ Major 31-

Torroella de Montgrí (Girona).

INFORMACIÓ:


Telf: 676 04 28 74

ORGANITZA: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí.

Temari:

El flux de treball.  Importació, edició i exportació
Interfície. Mòduls, panells i visualització
Biblioteca. Organització i gestió de fotografies
Revelatge. Optimització i retoc
Integració amb altres aplicacions
Presentacions
Preparació per a la impressió

Professor: Robert Guiral

EXPO: PER A LA BONA GENT (Homenatge a Salvador Espriu)

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

PER LA BONA GENT
Homenatge a Salvador Espriu
Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Sala d'exposcions del Consell Municipal de l'Estartit
Horari:
De dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 17 a 21 h
Diumenges de 10 a 14 h
C/ del Port, 25 - l'Estartit - 972752533
Dates: de l'1 al 24 de febrer de 2013


-->
“Per a la bona gent”


El 1984 Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona 1985) publicava un darrer llibre titulat “Per a la bona gent”, un poemari construït en quatre parts i precedit per una cita de Maquiavel: “Els homes sempre et sortiran perversos si una necessitat no els fa ser bons”. Llegida la cita, les quatre parts que componen el poemari i els noms de totes les persones que s’hi esmenten a més de ser el que són esdevenen molt més: una mena de promesa, o millor encara: un llegat. Espriu ens llega el país, i alguns artistes. El grapat de gent que donen sentit a cada vida, i un aplec d’intencions que no deixen de ser motors que ens mouen. No gaire res més. No gaire res menys.
S’agraeixen els seus versos, potser especialment quan sembla que pels rials de Sinera només desfilen necis i cretins. També s’agraeixen els dies de lucidesa, quan convenim que la mort guanyarà totes les batalles i provem de mirar-la a la cara per dir que, encara que breument, encara que no sabem ben bé de quina manera, maldestres i matussers, hi som, i tornem a posar sobre el taulell i evidenciem de nou “la magna qüestió de tu mateix”.
Acudim a la poesia buscant-hi moltes coses: plaer, bellesa, guia, missatge, mestratge. Hi acudim a buscar consol o coratge, fins i tot la ratlla que marca límits morals i el tel de la dignitat. Sovint totes aquestes coses juntes i alhora, barrejades. D’entre tots els poemes, i les obres de teatre i els textos que va escriure, Espriu preferia aquest seu poema, “Les paraules”, a través de les quals va saber com introduir la seva vida “tan malmesa, en l’atmosfera de la poesia”. No cal dir res més. Llegir i mirar.
Hi ha tristesa darrera
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molt tedi
de tarda de diumenge,
temor de dany. Se't tanquen
llibres i amics, els llavis
de les coses. Malèvols
aprenents d'homes grisos
t'encalcen per difícils
retorns a Déu. Intentes
amagar-te ben dintre
del teu hivern, on puguis
amb tants records encendre
l'últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses
a dormir. Però encara, vénen
ferida porcellana,
nocturna seda, i trenques,
des d'una aigua profunda,
veus d'oblidats, intacte
vidre vell de paraules.

Judit Pujadó
 









EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Brave Coast
Autor: Helena Roig
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 28 de febrer de 2013
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Helena Roig

Vaig començar a aprendre fotografia fa 5 anys amb una càmera analògica i des de llavors no he deixat de treballar amb carret.
He estudiat fotografia a diferents escoles a diferents ciutats de l'estat. M'agrada expressar-me a través de la fotografia documental i tractar temes amb els que em sento identificada i que em son propers. Intento comunicar sense maquillatges ni artificis la meva manera d'entendre la vida i els espais.

En aquest projecte vull parlar del que queda de l'Estartit en el buit que deixa l'estiu. El que passa quan després de 4 mesos de turisme massiu, els carrers i els edificis perden el seu us i ja no entenen què hi fan allí. L'únic visitant és la tramuntana freda recorrent els seus carrers i els edificis em semblen simples maquetes, un escenari, un decorat que només esperi que torni a començar la funció.