EXPOSICIÓ A MANRESA

Fins el 15 de novembre s'exposa a la SALA D'EXPOSICIONS FOTO ART MANRESA el treball fotogràfic realitzat sobre el 50 aniversari de la Canço Catalana. Gràcies a la bona relació amb Foto Art Manresa ha estat posible que aquest treball "viatgi" fins al cor del Bages.

Una imatge de la inauguració de l'exposició a Manresa:






El resó de l'expo ha arribat fins a la prensa escrita:

Impressions ( Vietnam, Índia i Nepal )

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: Impressions ( Vietnam, Índia i Nepal )
Autor: Marta Ricart
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l’1 al 30 de novembre de 2009.
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí






IMPRESSIONS

VIETNAM, ÍNDIA I NEPAL

Al 2002 vaig visitar Vietnam. Em va impressionar moltíssim, tant el país com la seva gent i costums. Un país petit però amb una admirable fortalesa i capacitat per sobre posar-se a les adversitats climatològiques (tifons, èpoques de sequera i d’inundacions) i les constants invasions que han sofert al llarg de la seva existència. La seva resistència i lluita els ha permès recuperar-se, amb molta rapidesa, de totes aquestes situacions. Potser, per aquest motiu encara et sorprèn més la seva forma de ser, són una societat amable, servicial i molt hospitalària. També vaig tenir la sort de viatjar en una època en què encara no era un país “envaït” turísticament, i això em va permetre poder gaudir més de la seva encantadora i rica vida quotidiana i de poder intentar aprendre de la seva capacitat d’adaptació, de la seva perseverança...






Al 2005 vaig viatjar l’Índia i el Nepal. L’Índia és un país format per un moisac de races, religions, costums i dividit entre la modernitat i la tradició. No et deixa indiferent, afecta d’una manera especial, o positiva o negativament, però et deixa emprenta. A mi, em va captivar, amb la tranquil·litat i felicitat en què viuen el dia a dia és realment admirable, i això els permet, gaudir de les petites coses quotidianes ... cosa que les societats “desenvolupades” dels països occidentals hem oblidat per complet.
Nepal, un país que, només, visualment t’atrau d’una manera hipnotitzant, les seves valls i el seu paisatge muntanyós t’enlluernen. És molt més pobre del que sembla, però amb molta dignitat. Amable i hospitalari, però una mica més reservat o potser desconfiat ... però igualment encantador.




Tres països molt similars però tan diferents ... personalment si hagués de triar no sabria amb quin quedar-me... perquè realment em van captivar. Vaig intentar emportar-me una mica de cada racó, de cada sensació, vaig esforçar-me em captar a través del meu objectiu totes les impressions i sentiments que experimentava. Malgrat tot sempre et queda la sensació que et deixes quelcom.

Al fer la selecció d’aquestes fotografies he intentat escollir aquelles que crec que transmeten més emocions, sentiments... aquelles que provoquen més sensacions, impressions i que reflecteixen la seva forma de vida, cultura ... aquelles amb les que vull intentar que no deixin indiferent... per bé o malament, però que impressionin.

Marta Ricart 2009


Marta Ricart Chapinal

Ha estudiat fotografia (5 anys) a l’IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya).

Ha realitzat diferents feines com a fotògrafa (reportatge social, fotografies d’estudi, retrats …) i dissenyadora gràfica (realització d’àlbums digitals, plantilles de felicitacions, nadales … i retocs fotogràfics ).

Al marc del 1996 va realitzar l’exposició fotogràfica “El Món Casteller” a la Rosa de Foc, Barcelona. I al novembre del mateix any a la seu dels castellers de Montcada i Reixac

Al setembre del 2000 es va encarregar de la fotografia fitxa en el curtmetratge “WC” de David Hernández que va ser presentat en la secció de curtmetratges del Festival de Sitges 2001.

25 de setembre al 19 d’octubre. Exposició fotogràfica “Impressions” - La Casa Elizalde – Barcelona.

7 de novembre a 29 de febrer. Exposició fotogràfica “la vida de la dona i els infants a Vietnam, Índia i Nepal “ - CIRD Centre d’Informació i recursos per a les Dones – Barcelona.

4 de març a 5 d’abril. Exposició fotogràfica “la vida de la dona i els infants a Vietnam, Índia i Nepal “ - Centre Cívic Torre Llobeta - Barcelona

Del 2 al 30 d’agost de 2008. Exposició fotogràfica ”Panxetes” Les corbes de la vida. A la Biennal d’Olot.

Del 7 al 26 de novembre de 2008. Exposició fotogràfica ”Panxetes” Les corbes de la vida. Al Centre Cívic Dalt de la Vila. Badalona
Del 6 de desembre de 2008 al 3 de gener de 2009. Exposició fotogràfica ”Panxetes” Les corbes de la vida. Al Claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí

Del 3 al 21 de febrer de 2009. Exposició fotogràfica “Impressions”. Al centre cívic Les cotxeres de Sants.

Del 2 de març al 30 d'abril de 2009. Exposició fotogràfica “Panxetes”. Les corbes de la vida. - CIRD Centre d’Informació i recursos per a les Dones – Barcelona.


ALTRES

Disseny de la pàgina web (incloses les fotografies que hi apareixen) del poble del mallol (Vall d’en Bas)
http://www.usuarios.lycos.es/elmallol/


Disseny dels dossiers, caràtules dels CD's i fotografies de promoció de la Big Band de Badalona

VIURE DE LA FOTOGRAFIA AL SEGLE XXI: TÈCNICA, ESTIL PERSONAL I ESTRATÈGIES DE MÀRQUETING

"Tothom es posa molt nerviós quan afirmo la meva convicció que, amb la fotografia digital, cada cop hi ha més persones que fan fotos i cada vegada hi ha menys fotògrafs".Jean François Leroy

Aquest taller és, sobretot, una reunió d’experts organitzada per la Fundació Universitària Martí l’Humà i la Generalitat de Catalunya. Durant dos dies reflexionarem sobre diferents estratègies de futur, d’interès per a professionals de la fotografia i/o aficionats avançats. Les jornades romandran obertes durant el cap de setmana a participants, prèvia inscripció.

A part de las dues ponències que impartirà el fotògraf Tino Soriano (tinosoriano.com) fotògraf de National Geographic i premi World Press Photo, s’han programat presentacions i debats d´ una hora i mitja de durada a càrrec de Pepe Baeza, director de fotografia d´ El Magazine (magazinedigital.com); Joan Vendrell, expert en tecnologia i director del blog Naturpixel.com; Siqui Sánchez (Fotosiqui.com) fotògraf multidisciplinari; Hugo Rodríguez (hugorodriguez.com) autor de llibres i assajos sobre imatge digital i Silvia Omedes (photographicsocialvision.org) directora de la Fundació Photographic Social Vision).

Entre els assistents han confirmat la seva assistència experts com Joan Fontcuberta (Premi Nacional de Fotografia), Walter Astrada (World Press Photo-2009), Enric Galve (Presidente SONIMAG y director dels laboratoris EGM), Carlos Pérez de Rozas (Universitat Pompeu Fabra), Andoni Canela (National Geographic), Manel Úbeda (director IDEP), M. Rosa Vila (editora gràfica de “Descobrir Catalunya”), Paco Elvira (fotògraf y professor de la UAB), Gabriel Brau (fotògraf i organitzador de Donosti Imagen), Jordi Rovira (director de la revista del Col.legi de Periodistes de Catalunya), Jordi Ribó (fotògraf), Lluís Salom (director UPIFC - Sindicat de l’Imatge), Xevi Jaime (AFT), Pere Pons (fototalleres.org), Carlos Martín (professor expert en blogs), Gema Darbo (colectiu Kasua), Maria Abras (fotògrafa i coordinadora del projecte), Isaac Freijo (fotògraf i coordinador del projecte), Raimon Moreno (president Federació Catalana de Fotografia), Frederic Garrido (A. F. Berga), Jaume Badia (AFOCER), Paco Membrives (Montphoto), Sergio Ruíz (revista Capçalera), Núria Gras (fotògrafa i coordinadora d’estudis a IDEP), Cesc Casanova (Fotocine Casanova) i Albert Masó (National Geographic),

En cas de canvis imprevistos a darrera hora en l’agenda dels assistents convidats, l’organització mirarà de compensar la seva presència amb altres experts.


PREINSCRIPCIONS:

Hi ha 20 places limitades, disponibles per a interessats a assistir com a oients els dos dies. Per la preinscripció cal enviar un correu a:

info@fumh.cat

El preu és 50€ (+ 20€ dinar, optatiu), la Fundació sol·licitarà 8 fotografies a cada autor (costat més gran 800 píxels) a 72 ppi, i un petit currículum relacionat amb la seva vinculació dins el món de la fotografia, per escollir els assistents.

Les imatges s’enviaran en un sol correu electrònic a l’adreça:

portfolio@fumh.org

Finalment està previst publicar un recull amb les conclusions de la jornada del 31 d’octubre.


TEMARI

El fotògraf del futur serà un professional coneixedor de tots els recursos possibles relacionats amb la comunicació, capaç de gravar imatges en moviment, dotat d’una ment creativa, emprenedor, bon comunicador i, sobretot, posseïdor d’un estil que el diferenciï d’altres autors.

Per altra banda, haurà de conèixer com arribar al major nombre possible de públic.

Durant aquestes jornades parlarem de totes aquestes possibilitats i de l’ús intel·ligent de les noves tecnologies perquè les creacions més personals no desapareixen entre el miler de propostes que engreixen la xarxa cada setmana.


Dissabte: 31 d´ octubre de 2009

9 a 10 hores: Inscripcions i obertura

10 h a 10,45 hores: “El fotògraf multidisciplinari”
Siqui Sánchez

10,45 a 11,15 hores: debat







11,15 a 11,45 Esmorzar


11,45 a 12,30 hores: “Els fotògrafs del futur”
Pepe Baeza

12,30 a 13,15: debat

13,15 a 14 hores: “Les noves tecnologies informàtiques, com evolucionaran i en quin grau afectaran la fotografia?”
Hugo Rodríguez

14 a 14,30 hores: debat


14,30 a 16hores: dinar


16 a 16,45 hores: “Posicionar-se i saber vendre’s a la xarxa”.
Joan Vendrell

16,45 a 17,15: debat

17,15 a 18 hores: “Fundacions, projectes socials i eventuals sortides de les fotografies com a obra artística”
Sílvia Omedes

18 a 18,30 hores: debat

18,30 a 19,15 hores: “Reflexions per a reporters del futur”
Tino Soriano

19,15 a 20 hores: debat i tancament



Diumenge: 1 de novembre de 2009

De 10 a 14 hores: “L’estil i la mirada”
Tino Soriano

ABSTRACCIONS

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: “Abstraccions”
Autor: Josep Guiolà
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l’1 al 30 d’octubre de 2009.
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí







A B S T R A C C I O N S
de Josep Guiolà

Ja fa molts anys que la fotografia és un gènere més dins el panorama artístic. Va ser amb les anomenades avantguardes històriques que la fotografia es va deixar d’entendre com un simple instrument que facilitava la feina dels creadors i aconseguia així la categoria d’obra artística.

Josep Guiolà, fotògraf experimentat i gran coneixedor de la tècnica i els processos fotogràfics, sempre ens ha mostrat les seves imatges com autèntiques obres d’art. Amb aquesta exposició s’endinsa en una nova experiència i es separa de la seva càmera i de l’ampliadora per fer una altra mena de “fotografies”. Així doncs, el fotògraf surt del seu estudi-laboratori i treballa amb les seves mans damunt el material fotografic. El resultat són aquestes obres abstractes fruit de la imaginació de l’artista. malgrat que el suport sigui fotogràfic no podem parlar de fotografies pròpiament dites.

Es tracta de pintar el paper fotogràfic amb liquíds com el fixador, el revelador o l’aigua, entre altres elements, i deixar-lo positivar al sol. Guiolà passa de treballar en un espai fosc i reduit sota la llum d’una bombeta vermella, a fer-ho a l’aire lliure i amb la claror del dia. Si bé el paper i els líquids per blanc i negre no els pot tocar la llum i són exclusivament per a fer fotografies sense color, podem comprovar aquí que amb la llum solar reaccionen d’una manera que dónen color a la superfícies i segons els líquids que s’utilitzen i la marca dels papers el resultat és diferent, canvien les tonalitats però paradoxalment sempre hi ha color. Aquest misteri és el que empenyia a l’artista a seguir provant amb diferents materials fins a aconseguir allò desitjat.

Aquesta vegada Josep Guiolà en comptes de fotografiar, pinta damunt el paper i deixa treballar al sol perquè transformi els colors. Però sense la inquietut de l’artista ni el gran coneixament que té de la tècnica i del material fotogràfic aquesta exposició no hagués estat possible.
És gràcies doncs, una vegada més, a les ganes de buscar noves experiències i a la curiositat i el treball incansable de Josep Guiolà, que ens regala aquest conjunt d’imatges, fugint d’allò tradicional i convertint cada peça en una petita obra d’art.

Irene Forts Plana


Josep Guiolà (Arbúcies, 1944), és un fotògraf autodidacta, i experimentat, que va descobrir de jove la fotografia i s'ha convertit en la seva passió, en un mitjà d'expressió a través del qual experimenta, juga i desvetlla la seva creativitat.
És aficionat des de fa més de 35 anys al món de les càmeres i els negatius.

Ha realitzat exposicions col·lectives i en solitari a moltes localitats (Barcelona, Olot, Perpinyà, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, Girona, Palafolls, Arbúcies...), ha participat en nombrosos certàmens en els quals ha obtingut diferents reconeixements d'àmbit nacional i ha col·laborat en xerrades, conferències, i classes d'iniciació a la fotografia. Però és l'afany d'experimentar, provar i jugar amb diferents elements i materials el que fa que el seu treball esdevingui original i particular.

Partint sempre d'un bon negatiu, Guiolà, fotògraf-alquimista, dels que revelen i amplien personalment les seves fotografies, gran defensor de la fotografia analògica, utilitza i manipula els materials plàstics sobre el paper fotogràfic, i obté un resultat sorprenent que ens endinsa en un món personal i màgic, en el qual, l'artista capta la realitat a través del seu objectiu i la degrada, la desfigura, o difumina.
 

Bardenas Reales

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: “Bardenas Reales”
Autor: Vicenç Rovira i Riera
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l’1 al 30 de setembre de 2009.
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Inauguració: Diumenge, 6 de setembre de 2009, a les 13 h



“BARDENAS REALES”

Les Bardenas Reales és un paratge natural semidesert que s’estén al sud-est de Navarra, en plena comarca de Tudela, amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà. Les Bardenas se situen en un punt equidistant entre la serralada Pirinenca i la serralada Ibèrica i conformen un Parc Natural protegit que des del 7 de novembre de 2000 forma part de la Reserva de la biosfera.



El Plano, la Bardena Blanca i la Negra són les tres grans unitats paisatgístiques que es poden distingir en aquest territori. La primera d’elles, el Plano, la formen un conjunt de terres dedicades al cultiu del cereal; la Blanca, de superfícies erosionades, és la mes coneguda, i la Bardena Negra amb altiplans de diferents alçades, pren el nom del color fosc de la seva vegetació.



El sòl característic de la zona està format per argiles, guixos i arenisques, i el terreny ha estat fortament erosionat per l’aigua i el vent creant formes geològiques entre les quals destaquen els barrancs, els altiplans d’estructura tabular i els turons solitaris, anomenats “cabezos”



Les fotografies.
L’autor ha fotografiat aquest parc natural, durant sis anys, sobre tot, la zona anomenada Bardena Blanca que és la que mostra un paisatge més peculiar. Gràcies a l’erosió del vent i de la pluja s’han anat originant formes “capritxoses” que el fan visualment molt impactant.








Vicenç Rovira i Riera

Comença a interessar-se per la fotografia, d’una manera seriosa, l’any 1992 arrel d’un curset sobre el mètode de zones d’Ansel Adams. Després ha anat fent diversos cursos i seminaris ja sigui en la universitat de Terrassa, en la de Girona o en centres cívics, associacions fotogràfiques, ... L’any 2001 va participar en un seminari dirigit pel fotògraf Humberto Rivas; l’any 2008 també va participar en un taller d’en Tino Soriano; últimament, ha participat en un curs d’en José Manuel Navia (2009)


És soci fundador de l’associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí de la que, actualment, és president. S’encarrega de la programació d’exposicions del claustre de l’Hospital d’aquest municipi, sala on s’exposen, permanentment, treballs fotogràfics. Pertany a l’associació fotogràfica Hidroquinona de Girona.


L’any 1999 va fer la primera exposició, “Racons de Menorca”, al bar Es Toc de Girona. Des d’aleshores ha fet un total de vuit sèries fotogràfiques que ha anat exposant en diferents espais de les comarques gironines. També ha participat en diverses exposicions col·lectives de les associacions de les que en és membre: Amics de la Fotografia i Hidroquinona.


La major part del vuit treballs fotogràfics que ha fet són en blanc i negre ja que intenta controlar tot el procés: des de que prem el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

CURS BÀSIC DE FOTOGRAFIA.

Dates: del 14 d’octubre al 16 de desembre, el dimecres.
Horari: de 20 h. a 22 h.
Durada: 10 sessions teòriques de 2 hores.
2 sessions pràctiques de 4 hores.
Lloc: Casa Pastors
C/ Major 31
Preu: 145 euros
Grup: màxim de 16 persones.
mínim per fer el curs: 9 persones

Inscripcions: fins el 9 d’octubre de 2009.

Aquest curs està destinat a persones sense coneixement previs de fotografia o aquelles persones que ja s’han iniciat per elles mateixes. Es treballaran tots els aspectes bàsics de la fotografia, des de l’exposició fins a la fotografia nocturna, sense deixar de banda els aspectes compositius. Cal portar l’equip fotogràfic a totes les classes, en especial a la primera. És un curs eminentment pràctic.

1.- Introducció
Presentació del curs
Primer contacte amb la càmera
Modes d’exposició P,S,A,M
El bloqueig de l’enfoc

2.- L’exposició
L’histograma
Els valors d’exposició (EV)
ISO
Temperatura de color

3.-L’obturació
El moviment
El trípode

4.- El diafragma
L’enfocament
La profunditat del camp

5.- Sortida (4h)

6.- Les distàncies focals
Els objectius
La perspectiva
El punt de vista

7.- Optimització de la imatge
Introducció al retoc fotogràfic

8.- Sessió pràctica (4h)

9.- Elements de composició
El centre d’interès
La lectura visual
L’equilibri

10.- El flaix
Ús del flaix de càmera
El flaix de reportatge
El flaix d’estudi

11.- Fotografia nocturna

12.- Presentació de treballs



INSCRIPCIONS:

Cal fer l’ingrés de l’import del curs abans de la data indicada al compte d’Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí:

Caixa de Sabadell
Nº 2059 0828 92 80-000486-74

Fent constar el nom i el curs i després amb una còpia d’aquest, inscriure’s a Casa Pastors, C/ Major 31. Tel: 972 757 301.

Per més informació: tel. 676042874

LA NOVA CANÇÓ

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing


Entre tots ho farem tot
Els Setze Jutges van estendre un pont ara fa cinquanta anys. A l’altra banda hi havia el passat lluminós de la cultura catalana vençuda per la guerra. Sota el pont, la foscor del franquisme. Van agafar els versos dels poetes i els van posar música, perquè s’adormissin entre els llavis dels adolescents. Van escriure lletres que van servir per fer caminar la ràbia dels oprimits. Van llençar al món paraules exigint justícia i llibertat i totes aquelles coses que en ple regim dictatorial eren pecat mortal, delicte i pena de presó. El pont, la passera, permetia saltar per damunt del feixisme com si no hagués existit. I és que ja ho sabien, que el franquisme no era res. No era res per la cultura, no era res per l’art. Un zero a l’esquerra ben dolorós.
Així vam poder retrobar els versos de Salvat-Papasseit, de Sagarra, d’Espriu, va tornar Àusies March i les flaires de l’última cort valenciana. Ens van retornar la història, la llengua i l’anhel d’esdevenir el que sempre hem estat. Reivindicaven identitat i es van convertir en identitat. Un camí obert, sense tanques, per on ara caminen tants joves que lluiten, encara, contra la dictadura dels més venuts, contra les imposicions de la música anglosaxona, contra la crosta progressista que fa veure que no, però viu immersa en una altra cultura i contra la conservadora, que només somia virolais.
La Nova cançó va obrir un camí de cultura per on ha passat molta gent, per on encara n’hi ha de passar molta més. Jo m’asseuria, les cames recollides contra el cos, a veure’ls, a escoltar-los, a aprendre amb ells i d’ells com es fa la cultura. Perquè per molt que ens agradin, les celebritats internacionals no parlen de nosaltres. Perquè si volem algú que escrigui els versos de la nostra infantesa, les il·lusions de la nostra joventut, les esperances que ens mantenen i els paisatges que estimem, els necessitem a ells i a elles, cantants que pugen al nostre mateix escenari de vida, que s’arrelen en el mateix tros de terra i que s’han adormit amb les mateixes cançons de bressol. És la única manera d’arribar al món. Ho vaig saber un vespre collint maduixes als camps de la moderna Anglaterra. Els joves polonesos cantaven L’Estaca en la seva llengua. Els havíem donat una petita arma per lluitar contra l’opressió.
Si aquestes fotografies serveixen per despertar la curiositat, l’enyorança, o la melangia. Si ens ajuden a compartir el record de temps que ja queden lluny, o a obrir l’àlbum de fotos, si ens conviden a tornar als llibres dels poetes o ens fan córrer a buscar a la botiga l’últim disc de tants bons músics com tenim, a aquest petit homenatge a la Nova Cançó ja no li caldrà res més.
Judit Pujadó