miércoles, 26 de diciembre de 2018

DIAMBA, D'ANNA BATALLA.



EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 

Títol: DIAMBA
Autors: Anna Batalla
Dates: del 2 al 31 de gener de 2019

Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

DIAMBA
El privilegi de ser infants, d’estar en el principi de la nostra vida, permet que la nostra mirada al món sigui neta, i tenim aquella força que ens fa de motor per relacionar-nos amb l’impuls de vida d’una forma realment directa i especial.
Aquest és el moment important i vital de la Diamba. Als nou anys, encara som nens però els canvis s’acosten imparables. Interiorment, intuïm la nostra transformació imminent en púbers, però alhora encara vivim en el món sensible dels infants.
L’entorn salvatge i verge en el qual viu aquesta nena, conviu amb tot allò que la família necessita per fer possible i pràctica la seva vida.
La seva filosofia de vida és la humilitat. Cal tenir el necessari però prescindir d’allò que no ho és.
La Diamba i els seus, han establert una relació de respecte i amor al planeta que es manifesta en cada un dels seus actes, tot allò que existeix de forma natural és sagrat i com a tal ha de tractar-se.

Maria de Santfores

Anna Batalla
Igualada, 1979
Formada a l’IEFC, s’especialitza en fotografia documental. Ha exposat al VisaOFF de Perpinyà, amb la exposició colectiva “6 vides” premiada amb la menció especial del jurat “VISA por l’image”, al Photogenic Festival a l’apartat “the very best of”, a Foto Colectania (El Projector), a la Galeria Tigomigo (Sense límits) i a la Mostra de Creadors de Barcelona. La seva inquietud social es centra a captar l’ànima de les persones en la seva íntima transició vivencial.
Website: www.annabatallaphoto.com
Instagram: @anna_batalla

viernes, 30 de noviembre de 2018

HYDRONIUM, DE MIQUEL SOLANELLAS, ALEJANDRA MORALES I FRANCESC MAS.



Títol: Hydronium
Autors: Miquel Solanellas: Dificultades perceptivas
Alejandra Morales  : Silencio en el cieno
Francesc Mas : Il·luminacions
Dates: de l'1 de desembre de 2018 al 2 de gener de 2019
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Hydronium 

L’Alejandra és una fotògraf artística, en Francesc un paisatgista amant del reportatge, i en Miquel un Street Photographer. Tot i venir de disciplines diferents, ens vàrem proposar d’escollir un tema i que cadascú en fes la seva interpretació: l’element vertebrador triat fou "l’aigua". Cal destacar que cap de nosaltres no va intervenir ni influenciar en el projecte dels altres. De fet, no vam conèixer els resultats fins un cop acabats.
L’Alejandra ens presenta la contemplació de la bellesa oculta en un paisatge periurbà. En Francesc ens mostra el quotidià món de preses en què vivim i que ens acaba engolint. A en Miquel, l’aigua li serveix per explicar una historia personal de decepció i desengany.
Tres fils d’aigua que es fusionen en aquesta proposta col.lectiva convertint-se en hydronium

Alejandra Morales
(Hydronium) Silencio en el cieno: Un recorrido por el RÍO Llobregat
El proyecto se inicia con la práctica de CAMINAR en la periferia del Parc agrari del Baix Llobregat, a modo de recorrido  lineal  por la orilla derecha del RÍO. Nos muestra un no-lugar, un paisaje residual que no es urbano ni rural y que abarca el paisaje agrícola, el natural y el cemento en una zona periurbana. 
En la contemplación de la esencia oculta de un paisaje periurbano, incluso en un     no-lugar, brota  la capacidad de evocación a la belleza a través del AGUA. Son aguas llenas de barro y suciedad, aguas estancadas del río que abren una puerta a otro lugar: la vacuidad atemporal del ánima que todo lo ES.
Necesitamos dejar espacio al vacío, a la serenidad, a la contemplación. Aquel segundo en el que uno se abandona y se sumerge bajo el agua,  donde no existe la percepción del tiempo y el espacio y el hombre se funde con la NATURA.
Existe un instante que todo lo envuelve, donde nada y todo sucede. Esa quietud baja las frecuencias y la vida fluye más lenta, con más conciencia y presencia.
¿Lo oyes?
Es el silencio de la ausencia

Francesc Mas
(Hydronium) Il·luminacions 
Com cada matí el despertador sona a quarts de set del matí, i fem cinc minutets de mandra encara que les preocupacions no ens hagin deixat descansar a gust. Una remullada sota l’aigua calenta de la dutxa ens acaba de desvetllar i iniciem el dia a corre-cuita. Comença una activitat neguitosa i estressant de clients, telèfon, maldecaps; i una veu aguda i punyent ens recorda a intervals cíclics, matemàtics, tot el que hem de fer. I el que hem de fer... hem de fer... fer! A mig matí engolim un entrepà —“engolim”, perquè ni el degustem— i sant tornem-hi: vuit hores de frenesí, i això en el millor dels casos. Fins i tot a vegades al migdia ens sorgeix un forat lliure, però ens apuntem al gimnàs per omplir-lo. Fem qualsevol cosa per cercar un moment de relaxació i creiem trobar-lo, però potser anem errats perquè l’hem de fer corrent, entre la ingesta del dinar i el retorn al lloc de treball. Sempre de pressa, sense ni un instant per parar, reflexionar i poder gaudir de nosaltres mateixos. Cap moment de soledat, introspecció o retrobament. 

Sortim de la feina i continuem corrent cap a altres obligacions, o cap a una vida social que ens empeny a sopars, copes, relacions, activitats... I vinga comprimir més i més el temps. Som presoners dins un cercle viciós creat per nosaltres mateixos en què s’estipula que tot, absolutament tot, s’ha de fer de pressa i al més ràpid millor. I així dia rere dia, setmana rere setmana, en una rutina monòtona i inacabable. Gastem quantitats enormes d’energia en aquest estira-i-arronsa esgotador, però realment som incapaços de trobar un espai de tranquil·litat on poder aturar-nos i pensar, deixar-nos sentir, fer projectes i imaginar com dur- los a terme... En resum, un espai on ser nosaltres mateixos i viure d’aquelles guspires compostes, d’il·lusions, anhels i fites, que són el motor de la nostra vida i el que ens dona les ganes de continuar. Malauradament, però, sembla ser que això és “perdre el temps”. 
Als dimecres a la tarda trobo el meu espai i, passi el que passi, em calço unes bambes i dedico dues o tres hores a caminar. I amb cada gambada intento desprendre’m de tantes pells de ceba que m’emboliquen per tornar a ser jo. Aleshores, lliure de manilles, tot comença a fluir en una cadència rítmica i pausada, sense embats de violència però que a poc a poc va remenant el solatge intern, fins que el pòsit torna a les capes més someres i revela tot allò que dormia dins meu. Com un engranatge rovellat que després d’engreixar-lo grinyola cap a un moviment imparable, a poc a poc m’envaeix una sensació de llibertat que deslliga el pensament de les idees, el trons dels llamps, i desencadena unes descàrregues mentals que a vegades resulten ser tota una traca. És llavors quan hi veig clar, quan deixo volar la imaginació i comencen a brollar idees, flaixos de conceptes, llampecs i rajos de llum que s’hauran de madurar fins esdevenir els projectes que caldrà dur a terme. 

Miquel Solanellas
(Hydronium) Dificultades perceptivas
Este proyecto nace al comprobar cómo a lo largo de los años, personas muy próximas consideradas como amigas, acabaron diluyéndose en un corto período de tiempo hasta desaparecer totalmente de mi vida. 
Esta situación me llevó a reflexionar sobre la dificultad de conocer al otro en todas sus dimensiones. Alguien, probablemente algún divulgador científico, dijo aquello de que: "la realidad tiene mil caras". Pienso que es totalmente cierto. 
"DIFICULTADES PERCEPTIVAS" es una metáfora fotográfica sobre el desconocimiento del otro, y lo hace mostrando paisajes y personas en unas condiciones que dificultan su reconocimiento. Paisajes y personas que en su esencia no cambian, son la mismas, pero que se nos muestran bajo unas condiciones desconocidas. 
La lluvia ha sido una excelente aliada en este proyecto. 
Las distorsiones, colores y reflejos que ésta provoca, pueden hacer que nuestra mirada interprete equivocadamente el objeto o la situación observada, e incluso impedir el reconocimiento de personas concretas. Puede que veamos otras realidades, o mejor dicho, otras facetas de la misma realidad que nos inducen a confundir o a malinterpretar. 

martes, 6 de noviembre de 2018

UN ALTRE DIA A DIA, DE PERE FONT I FERRAN FONT





EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 

Títol: Un altre dia a dia
Autor: Pere Font i Ferran Font
Dates: de l'2 al 30 de novembre de 2018
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


Definició del projecte

El projecte es basa en una sèrie de fotografies realitzades per en Ferran i en Pere Font a l'Índia, en llocs quotidians, en el dia a dia de la gent, en com viuen, com es mouen, com es guanyen el dret al plat a taula, en la senzillesa de les coses que fan. Imatges que mostren la gent en situacions d'un dia a dia tan diferent del nostre, que molts hauríem de prendre com a exemple per intentar aconseguir aquest equilibri espiritual i mental que tenen, desvinculat de qualsevol propietat, i vinculat tan sols a l'esperit i l'agraïment del regal de la vida.


Explicació i motivacions

En els països desenvolupats el bombardeig constant d'informació i les males pràctiques en l'ús de les noves tecnologies, ens estan convertint en una societat insensible, individualista i obsessa en el consum i la propietat i, alhora, provoquen la pèrdua dels valors més elementals de la vida. Es perd la fe, la solidaritat, la sensibilitat... Hem oblidat d'on venim i on anem, i avui sembla més important el que posseïm, que el que realment sentim o som.
Avui és fàcil apropar-se a qualsevol lloc del món en un temps relativament curt. Això permet visitar indrets remots, on els costums, les tradicions i, sobretot, els valors culturals, mentals i espirituals són molt diferents dels de la nostra cultura. Llocs on es percep en la gent, amb una senzillesa envejable, el que els importa, el que necessiten per viure i, sobretot, el que cadascú necessita per ser feliç.
Quan es viatja a un país pobre ens podem sorprendre i, de vegades, sentir-nos afligits de com viuen els seus habitants, una pena que probablement és el reflex de nosaltres mateixos imaginant-nos vivint en aquelles circumstàncies, lluny dels nostres luxes i del nostre aparent benestar. Arribats a aquest punt, ens hauríem de plantejar dues preguntes: Són feliços vivint així? i nosaltres?
La gent que habita les parts més pobres de l'Índia no aspira a coses materials, només vol un plat a taula i estar envoltada de qui els estima. Un percentatge molt alt de la població creu en la reencarnació, i per a ells, passar per aquesta vida és una sola etapa d'un llarg camí, un aprenentatge que continua després de la vida, i la seva felicitat es basa en coses que no tenen res a veure amb el consumisme ni el materialisme; només busquen pau interior, equilibri i felicitat.


PERE FONT RUIZ

Pereangels2@hotmail.com

Estudis:
Autodidacta a excepció d’un curs intensiu de fotografia de  natura organitzat pel  Centre Excursionista d’Olot, l’any 2000.
2007 Taller de fotografía digital en B/N a carrec de Gabriel Brau
2009 Taller de fotografía organitzat per l'AFIC Blanes a carrec d'Albert masó i Hugo Rodriguez
2009 Taller de fotografía digital a carrec de Gabriel Brau

Exposicions:
Més de 20 exposicions individuals. Destaquen:

V, VI i VII Bienal de fotografia jove d’Olot, 2002/2004/2006
II i III Bienal de Ribesaltes, 2003/2005
Sala de Exposicions Can Trincheria d’Olot. 2003
Sala de exposicions Corbaton d’Olot. 2003
Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí. 2003/2005
Institut Bosc de la Coma, Olot 2008
Exposició al Centre Excursionista d'Olot. 2016
Exposició al Centre Excursionista d'Olot. 2018


Distincions:
Distincions en més de 300 concursos dels que destaca:

Institut D’estudis Illerdencs -03
Torredembarra -05
II Bienal de fotografia joven Manises -05
Vall de Aran -05
Montseny -05
Naturalistas de Girona, apartat Costa Brava -03/04/05
Adenc (Sabadell) 05/07
Grabat digital Olot 07
AFA Antequera 08
C. Excursionista de Figueres 08
Gran Canarias 09
Àlex Lorente 2on premi 2007
Àlex Lorente 1er Premi 2006/08/10/14/16

domingo, 23 de septiembre de 2018

BEWARE OF THE DOG, D'ALEX LLOVET.





EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 

Títol: Beware of the Dog
Autor: Alex Llovet
Dates: de l'1 al 31 d'octubre.
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Inauguració: Dissabte, dia 6, a les 12'30

Exposició de la Beca guanyadora del 2017

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


Beware of the Dog

Beware Of The Dog es el viaje que significa madurar, el tránsito donde aparecen el sentimiento de deseo junto a la idea de la muerte, y las cicatrices que va dejando el paso del tiempo, sustituyendo el espacio que de niños le damos a la ficción, por “lo real” y la conciencia del mundo adulto.
Pero ¿dónde están los límites entre lo físico y lo espiritual, entre lo tangible y la fe, entre el temor y la confianza? ¿Hasta dónde podemos apelar a la fantasía para llenar el vacío de lo inexplicable y lo desconocido?
La pérdida de la inocencia supone darte cuenta de si tus miedos son realmente tuyos o de los demás, y de si tu imaginación va a poder seguir salvándote o no. Pero también implica abandonar progresivamente el ahora, para quedar invariablemente atrapado entre lo que fue y lo que será.

Alex Llovet

Nació en 1974 en Barcelona, y vive en la sierra de Collserola, en las afueras de dicha ciudad.
Estudió humanidades, dirección cinematográfica y fotografía.
Ha escrito y dirigido varios cortometrajes y ha publicado diversos fotolibros. También ha participado en exposiciones colectivas e individuales en numerosos países y festivales de fotografía.
Su trabajo ha sido premiado en diversas ocasiones entre las que cabe destacar la mención de honor en Nexofoto (Concurso Iberoamericano de Fotografía), finalista en Voies Off Arles, mejor fotógrafo emergente en Photogenic Festival, y ganador de la VI Beca AFTM (Amics de la Fotografia)
Ha impartido talleres y clases magistrales en la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), EINA (Centro Universitario de diseño y arte) y la Fundació Joan Miró entre otros.
Actualmente trabaja desarrollando proyectos fotográficos personales caracterizados por la voluntad de construir un discurso poético conceptual, donde subliminar lo cotidiano para desvelar realidades más allá de las apariencias.
Su obra está representada por la Galería Fifty Dots de Barcelona.
Pero Alex Llovet también es músico, compositor y productor. En 2001 adoptó el apodo de Profesor Manso, y creó junto a Mr. Furia el dúo The Pinker Tones. Desde entonces ha publicado numerosos discos, libros y bandas sonoras, y ha recorrido los cinco continentes tocando en directo.

martes, 31 de julio de 2018

LA METAMORFOSI, DE FRANCISCO COBOS I JO SÓC TU, COL.LECTIVA DE "EL TRAMPOLÍ"



DOBLE EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 


Títol: La metamorfosi
Autors: Francisco Cobos

Títol : Jo sóc tu
Autor Col·lectiva “El trampolí”

Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 31 d'agost de 2018
Inauguració: dijous,dia 2 a les 11h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


La metamorfosi
La metamorfosi de la papallona macaon, des de que l'eruga surt de l'ou fins que la papallona surt volant és un dels exemples de com de fascinant pot ser la natura. El treball fotogràfic de seguiment, on prima el rigor i la paciència, ajuda a endinsar-nos en aquesta espècie concreta i a conèixer com es desenvolupen els canvis de les papallones en general. Una mirada a aquelles petites coses que estan per sobre dels daltabaixos socials. 

Francisco Cobos
Aficionado a la fotografia, ha sido a partir de mi jubilación cuando realmente me he interesado  por este medio de expresión, decantandome por la macro-fotografia (principalmente), y tratando de mostrar las pequeñas cosas que la Naturaleza nos enseña, las cuales por el ritmo de vida que llevamos pasan desapercibidas la mayoría de las veces.


Jo sóc tu
Exposició fotogràfica sobre les persones que formen part del Trampolí.
Persones considerades diferents, però si les mires als ulls t'adonaràs
que són com tu.
Jo sóc tu i tu sóc jo, tots som diferents, tots som iguals, tots som el mateix. 

miércoles, 27 de junio de 2018

HIJRAS, EL TERCER SEXE AL PAKISTAN, DE DANI SALVÀ


EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 

Títol: Hijras, eltercer sexe al Pakistan
Autors: Dani Salvà
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 31 de juliol de 2018
Inauguració: diumenge,1 de juliol,   a les 12'30
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


Hijras, el tercer sexe al Pakistan 

Al Pakistan els Hijras són una casta de transsexuals; cos d’ home amb ànima de dona. Una llegenda situa el seu origen fa vint mil anys, quan el déu Krishna es va convertir en donzella després de sentir el fill d'Arjuna, un dels herois del Mahabharata, la gran epopeia hindú, lamentar-se per morir sense haver-se ficat al llit amb cap dona. Actualment algunes mantenen una doble vida i tenen parella i fills, d'altres no oculten els seus sentiments i sovint són rebutjades per la seva pròpia família o reben amenaces de mort de talibans i grups fonamentalistes; també es donen casos de Lady Boys que són amants d’homes casats. Acostumen a ajuntar-se per viure en comunitat, sovint al voltant de la figura d'un guru o guia espiritual que els dóna ajuda i consell. La majoria viuen en barris marginals i miserables i són incompresos i odiats pels propis veïns. Durant l'imperi mogol solien protegir els harems d’emperadors i poderosos; degut al prestigi de què gaudien i pels seus contactes i bona situació a la cort, tothom volia la seva amistat per tenir accés directe amb l'emperador, això feu que alguns d'ells arribessin a ocupar llocs i càrrecs prominents. A l’època de l'ocupació britànica patiren persecucions i discriminacions; després de la partició, al Pakistan a partir dels anys 70 i 80 i amb l'auge del conservadorisme religiós començaren a tenir problemes. Actualment malviuen dedicant-se a la prostitució, actuant i fent d’extres en festivals o pel·lícules, ballant en celebracions o perseguint a la gent per aconseguir unes miserables rúpies. 

Dani Salvà 

Figueres, 1978. Fotògraf de viatges i documental. Mogut per l’afany de descobrir nous llocs i intentar captar-ne la seva essència amb la fotografia, viatja pel món amb una càmera penjada al coll des de fa molts anys. 
La seva formació inclou tallers amb fòtografs de prestigi com Tino Soriano, Pep Bonet o Navia i el curs d'especialització en fotoperiodisme a l'escola ERAM. 
Col·laborador habitual de les revistes Gavarres i Revista de Girona i de l'agència de fotografia esportiva Sportimagen. A nivell internacional és representat per l'agència de fotografia Visual & Written Pics. 
Ha exposat al festival Visa OFF de Perpinyà; ha estat finalista diverses vegades al certamen fotogràfic The Travel Photographer of the Year del Regne Unit i seleccionat una vegada per Descubrimientos PhotoEspaña. 

jueves, 31 de mayo de 2018

CAMINOS DEL MONSÚN, DE GABRIEL BRAU GELABERT



EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Caminos del Monsún
Autors: Gabriel Brau Gelabert
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 29 de juny de 2018
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


CAMINOS DEL MONSÚN

Monzón, Monsón o Monsún es el nombre que recibe un viento estacional, que sopla alternativamente en direcciones opuestas y que se produce por el desplazamiento del cinturón ecuatorial, especialmente en el Océano Índico.
A lo largo de miles de años, este viento ocasional que recorre algunos países del cinturón ecuatorial, cargado de lluvias en verano o seco y frío en invierno, ha forjado el carácter de la mayoría de pueblos que lo soportan, marcando así sus formas de vida y acondicionándolas a sus beneficios o inclemencias.
Las imágenes que se recogen en esta exposición, son el resultado de un paseo abierto por algunos de los caminos que el Monsún va trazando a lo largo de su recorrido, y en los que los seres humanos, viven, luchan y se debaten día a día, para conseguir la superación material o espiritual que se les exige.
A través de diferentes viajes por algunos de los lugares más emblemáticos de la India, el autor construye imágenes que hablan de una particular forma de vida, y de una espiritualidad, en la que los sentimientos y los valores humanos adquieren una dimensión especial.
Son imágenes que reflejan a la par la belleza y la pobreza, que hablan de la familia o de la soledad y del trabajo o la enfermedad, sugiriendo en cada mirada, un nuevo diálogo acerca de como los caminos del ser humano,  son atravesados paralelamente por los caminos que va trazando el Monsún.


GABRIEL BRAU GELABERT

Nacido en Cardedeu (Barcelona) en 1957.
Se inicia en el mundo de la fotografía en el año 1976 y se dedica profesionalmente a ella desde 1989.
De formación autodidacta. Durante casi 30 años ha desarrollado su actividad profesional en el campo de la fotografía industrial, publicitaria y comercial con estudio propio, combinándola con trabajos personales y de autor.  Actualmente combina los trabajos fotográficos de carácter documental, con la docencia y la formación fotográfica.
 

Es autor de los libros:
Luces de África. (Artual Ediciones 2008)
De la captura de imagen a la impresión fotográfica. (Artual Ediciones 2011)
Jazzlights. (Ajuntament de Vila-real 2012)
Visión fotográfica y lenguaje visual. (Ediciones Terra Natio 2017)

Así como de los trabajos:
El tratamiento en blanco y negro del archivo digital. (2007)
Construyendo la mirada fotográfica. (2014)

Es miembro de las siguientes instituciones:
UPIFC - Sindicat de la Imatge.
SPEVP-ICE - Universitat de Barcelona.
FIAP - Fédération Internationale de l’Art Photographique.
ISF - Image sans Frontières.

Posee las distinciones:
EFIAP por la Fédération Internationale de l’art Photographique.
ARTISTA por la Confederación Española de Fotografía.
MAESTRO por la Federació Catalana de Fotografia.
En el año 2007 recibe el PREMIO NACIONAL DE FOTOGRAFÍA otorgado por la Confederación Española de Fotografía.

Trabajos:
Cofundador de los encuentros de fotografía DONOSTIMAGEN, así como de diversos grupos y colectivos a través de las redes sociales.
Es embajador de la firma CANSON-FILA.
Ha impartido numerosos cursos, ponencias, talleres y conferencias, en diversos países, sobre aspectos y técnicas relacionados con la fotografía, tanto analógica como digital,

+34 686 47 90 87
www.gabrielbrau.com  -  info@gabrielbrau.com