A Torroella de Montgrí, a 24 de setembre del 2011, a la Casa Pastors, es reuneix el jurat qualificador de la 3ª Convocatòria de les Beques per Projectes Fotogràfics organitzat per Amics de la Fotografica, format pels següents:
ROBERT GUIRAL
MARTI ARTALEJO
Després d'evaluar els 22 projectes presentats (amb un nivell molt alt), acorden otorgar les tres beques als següents projectes:
TROBADES EN EL BUIT – Laia Moreto Alvarado
OBLIVION - Salvi Danes Vernedes
ARTISTES DE BARRI – Ana Belen Jarrin - Ana Irene Gallego
Enhorabona als guanyadors !!!
Properament publicarem més detalls sobre aquests projectes.
Moltes gràcies a tots els participants.
sábado, 24 de septiembre de 2011
jueves, 1 de septiembre de 2011
CURS BÀSIC DE FOTOGRAFIA
CURS BÀSIC DE FOTOGRAFIA
Dates:
del 5 d'octubre al 7 de desembre, elS dimecres.
Horari:
de 20 h. a 22 h.
Durada:
10 sessions teòriques de 2 hores.
2 sessions pràctiques de 4 hores.
Lloc:
Casa Pastors, C. Major 31 - Torroella
Grup màxim de 16 persones
9 persones mínim
PREU 145€
ELS OBLIDATS
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.
Títol: “Els oblidats”
Autor: Bet-Sabè Ribas
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 3 al 30 de setembre de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Inauguració: Xerrada a les 12'30h a Casa Pastors (C/Major,31)
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
El projecte que Bet-Sabè Ribas presenta és el resultat del treball dut a terme al Nepal durant els mesos d’abril i maig del 2009 amb el recolzament d’una ONG catalana anomenada “SathiSansar- Desenvolupament Nepal”.
El projecte es tractava de fer un reportatge sobre la discapacitat psíquica i física dels infants d’aquest país, ja que de cada cent nens, tres sofreixen una discapacitat psíquica i/o física. La causa principal del país és la pobresa acompanyada d’una mancança socio-sanitària de provisions de serveis prenatals, obstètrics i mèdics.
Aquesta deficiència suposa un problema per a la salut pública ja que la majoria de les discapacitats són de per vida i les possibilitats d’inserció laboral són quasi inexistents. L’estigmatització social, la falta de serveis de rehabilitació i la resignació de les famílies provoca que aquests nens visquin aïllatsi marginats, convertint-los en una càrrega pels seusfamiliars i patint de per vida el rebuig social.
Les autoritats responsables no contemplen aquestes minusvalies en el seus programes, és per això que aquest col.lectiu se’l reconeix com “Els Oblidats”.
Únicament dues organitzacions no governamentals, SathiSansar i SGCP, actuen en el camp de la paràlisi cerebral. Si tenim en compte que la mitjana d’edat del país és de 20 anys i que el 39% d’aquests en té menys de 15, aquesta situació és doncs mereixedora d’un procésde sensibilització.
Títol: “Els oblidats”
Autor: Bet-Sabè Ribas
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 3 al 30 de setembre de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Inauguració: Xerrada a les 12'30h a Casa Pastors (C/Major,31)
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
El projecte que Bet-Sabè Ribas presenta és el resultat del treball dut a terme al Nepal durant els mesos d’abril i maig del 2009 amb el recolzament d’una ONG catalana anomenada “SathiSansar- Desenvolupament Nepal”.
El projecte es tractava de fer un reportatge sobre la discapacitat psíquica i física dels infants d’aquest país, ja que de cada cent nens, tres sofreixen una discapacitat psíquica i/o física. La causa principal del país és la pobresa acompanyada d’una mancança socio-sanitària de provisions de serveis prenatals, obstètrics i mèdics.
Aquesta deficiència suposa un problema per a la salut pública ja que la majoria de les discapacitats són de per vida i les possibilitats d’inserció laboral són quasi inexistents. L’estigmatització social, la falta de serveis de rehabilitació i la resignació de les famílies provoca que aquests nens visquin aïllatsi marginats, convertint-los en una càrrega pels seusfamiliars i patint de per vida el rebuig social.
Les autoritats responsables no contemplen aquestes minusvalies en el seus programes, és per això que aquest col.lectiu se’l reconeix com “Els Oblidats”.
Únicament dues organitzacions no governamentals, SathiSansar i SGCP, actuen en el camp de la paràlisi cerebral. Si tenim en compte que la mitjana d’edat del país és de 20 anys i que el 39% d’aquests en té menys de 15, aquesta situació és doncs mereixedora d’un procésde sensibilització.
domingo, 3 de julio de 2011
Crisis?
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.
Títol: Crisis?
Autor: Sergi F. Moure
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 2 al 29 de juliol de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
“Nos empeñamos en que el rostro humano es el espejo del alma, el lugar a la vez más íntimo y más exterior del sujeto, la pantalla en la que se funde su interioridad psicológica con las coerciones a que le somete la vida pública. El rostro es, a la vez, la sede de la revelación y de la simulación, de la indiscreción y de la ocultación, de la espontaneidad y del engaño, es decir, de todo aquello que permite la configuración de la identidad. Ante una cámara siempre somos otro: el objetivo nos convierte en los diseñadores y gestores de nuestra propia apariencia.
Por consiguiente, el retrato que resulta no es más que una máscara posible, una máscara que se queda pegada al personaje como un escudo levantado en la confrontación de las miradas y que expresa estados más allá de la expresión”
Joan Fontcuberta La cámara de pandora, la fotografía después de la fotografía.
No ho hagués pogut expressar millor i per això em remeto a les paraules d!un gran mestre.
Sens dubte aquest treball surt de la lluita interior de pretendre captar l!essència de la persona, la seva ànima en un retrat. El resultat però conté per una banda molta part d!expressió personal del fotògraf i d!una altra de màscara, d!ocultació, de creació d!un personatge a través del retrat d!una persona.
Em fascinen les suposicions que podem fer sobre una persona a través del seu retrat i que per definició poc o res tenen a veure amb el caràcter o ànima d!aquell individuo.
He fet trampes, he estat imparcial, m!he servit d!uns cossos i rostres per arribar a expressar un sentiment de buidor, d!alienació de les persones. Crec que aquest és un dels pitjors mals de la nostra societat. Això també es veu reflectit en els espais buits i paisatges urbans en desús.
Sergi F. Moure
CV.
Nascut a Sabadell l!any 1978. Cursa la llicenciatura en Física a la Universitat Autònoma de Barcelona. " De formació fotogràfica autodidacta, al 2001 realitza un curs d!especialització en fotoreportatge i documentalisme a l!escola GrisArt, Barcelona, impartit per Rafael Badía. Al 2003, durant la residència a Mèxic D.F., realitza un curs de fotografia digital avançat al Centro Experimental Visual, impartit per Agustín Estrada. Posteriorment realitza un seminari sobre el llenguatge de la imatge al Centro Fotogràfico Manuel Álvarez Bravo, Oaxaca, impartit per Mariana Rosenberg. Durant 2006 realitza un postgrau en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Al gener 2007 viatja a Guinea Equatorial per realitzar un reportatge fotogràfic. Del 2006 al 2008 treballa amb Kvlar fotoperiodistes on imparteix diversos cursos i realitza viatges per a estudiants de periodisme a Bòsnia-Herzegovina. Col·labora habitualment amb l!ajuntaments (Martorell, Sant Quirze del Vallés, Sabadell i Mataró) impartint cursos i tallers a centres de formació.
" Al 2009 torna a Guinea Equatorial per realitzar un taller de fotografia documental i l'exposició del seu treball Malabo Dos al Centre Cultural Espanyol de Malabo.
Des del 2007 gestiona el laboratori fotogràfic de l!Arxiu Històric de Sabadell i treballa com a freelance.
jueves, 2 de junio de 2011
BEQUES III CONVOCATORIA PER A LA REALITZACIÓ DE PROJECTES FOTOGRÀFICS
OBJECTIU
Promoure i potenciar la realització
de treballs fotogràfics.
PARTICIPANTS
Fotògrafs ja siguin afeccionats o
professionals.
ÀREA TEMÀTICA
Tema lliure.
CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE
El projecte que es presenti podrà
tenir en la seva versió definitiva
qualsevol extensió, format i tècnica.
L’obra final s’haurà de poder
adaptar a l’espai expositiu del
claustre de l’Hospital.
DOSSIER DE PRESENTACIÓ
Cada dossier en un format de
DIN-A4 haurà d’incloure:
Títol del projecte.
Una reflexió escrita del projecte
(màxim dos fulls).
Relació dels aspectes tècnics del
projecte: extensió i formats definitius
de les obres.
Sèrie d’imatges representatives
del projecte en un CD (entre 6 i
10 fotos a baixa resolució).
Qualsevol altre tipus de documentació
que es consideri
adient.
Nota: els treballs hauran de ser
inèdits.
En un sobre a part i tancat es farà
constar el nom, l’adreça, el telèfon,
l’adreça electrònica... de l’autor/a.
En el sobre s’escriurà el títol del
projecte.
DATA I LLOC D’ENTREGA DELS
DOSSIERS
Els dossiers es podran presentar
fins al dimarts 20 de setembre de
2011. S’adreçaran, ja sigui personalment
o per correu, a:
Casa Pastors - Amics de la
Fotografia
C/Major 31
17257 Torroella de Montgrí
Tel: 972 757 301
JURAT
Estarà format per fotògrafs professionals.
COMUNICACIÓ DEL RESULTAT
Es farà públic el dissabte, 24 de
setembre: es penjarà al blog d’Amics
de la Fotografia i s’enviarà per correu
electrònic a tots els participants.
PROJECTES BECATS
Entre els projectes presentats, el
jurat n’escollirà tres, els quals disposaran
de beques per valor de 600
euros cadascuna, la meitat de les
quals es donarà en començar el treball
i l’altra meitat en acabar-lo.
Al finalitzar el treball s’editarà un
llibre on es mostrarà una part o la
totalitat del treball realitzat depenent
de la seva extensió. (1)
Els projectes becats seran exposats
individualment al claustre de
l’Hospital en els mesos de setembre,
octubre i novembre del 2012. (2)
TERMINIS DE REALITZACIÓ DELS
PROJECTES
L’entrega de la primera part de la
beca es farà el divendres 30 de
setembre de 2011 a l’auditori de
Casa Pastors a les 19 hores.
La segona part de la beca, juntament
amb el llibre, es donarà un any després,
en les inauguracions de les
respectives exposicions.
L’ordre de les exposicions es farà de
comú acord.
7
8
Els becats hauran d’escanejar les
fotos del projecte fotogràfic i fer-les
arribar amb temps necessari, a
Amics de la Fotografia per tal de
poder-ne editar el llibre.
DEVOLUCIÓ DELS DOSSIERS
Els dossiers no seleccionats poden
recollir-se a partir del 30 de
setembre de 2011, de dilluns a
divendres, en horari d’obertura de
Casa Pastors, i fins al 28 d'octubre
de 2011. (tel: 972 757301).
Els que vulguin que se’ls enviï per
correu, hauran de facilitar un
sobre amb l’adreça i els segells
necessaris.
Notes:
La participació en la convocatòria
suposa l’acceptació d’aquestes
bases. L’organització es reserva el
dret de resoldre com li sembli més
convenient qualsevol situació no
prevista en aquestes bases i d’utilitzar
les imatges dels projectes
becats per a la promoció d’altres
convocatòries.
(1) En cas de no rebre les subvencions
demanades, no es podrà realitzar
l’edició del llibre.
(2) Amics de la Fotografia disposa
de marcs de 40X50 per col!locar els
treballs fotogràfics
lunes, 23 de mayo de 2011
10 ANYS D'EXPOSICIONS AL CLAUSTRE DE L'HOSPITAL
El dissabte 4 de juny a les 12:30 h s'inaugura al claustre de l'hospital l'exposició dels 10 anys d'activitat expositiva al Claustre de l'Hospital (Torroella de Montgrí). En total han estat més de 100 exposicions que mes a mes han omplert d'imatges aquest recinte únic a la provincia de Girona.
Amb motiu de tal celebració s'ha editat aquest llibre (estarà al vostre abast el dia de la inauguració) amb imatges representatives de les exposicions:
Amb motiu de tal celebració s'ha editat aquest llibre (estarà al vostre abast el dia de la inauguració) amb imatges representatives de les exposicions:
lunes, 2 de mayo de 2011
HIDALGOS
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.
Títol: Hidalgos
Autor: Salvi Danés
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 29 de maig de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
HIDALGOS
Parlem de terres recòndites de profundes arrels històriques, niu de llegendes i mites ancestrals i d'antigues herències religioses. Terres des d'on no es veu el mar, on encara trobem llocs i persones recloses en el temps, testimonis d'un passat atàvic. Un país dur, de gent profundament lligada a costums i ritus tradicionals, emmarcat per uns paratges d'una estètica singularment genuïna. Aquesta terra és la Manxa, un dels llocs més insondables de la península. A causa del progrés dels últims anys (urbanístic, industrial, social), hi ha la sensació que la pèrdua d'identitat cultural és inevitable, deixant com petits oasis llocs on, tard o d'hora, la globalització acabarà deixant la seva empremta. La necessitat de conèixer, entendre i respectar una cultura en ple procés de canvi, una vida que recorda la dels nostres avantpassats més propers, pares i avis. La despoblació de les zones rurals o l'abandonament de treballs tan humils i durs com la ramaderia i l'agricultura són una realitat al nostre país, tan preocupat en la indústria tecnològica i l'especulació urbanística que oblida sovint el que ha sustentat des de segles l'economia del país.
La regió de la Manxa és un territori eminentment rural on els aspectes vinculats al seu desenvolupament, en la seva caracterització més àmplia, i al desenvolupament de determinats sectors econòmics com l'agrari i el forestal mantenen una importància notable tant des del punt de vista social com econòmic i mediambiental. La tendència a l'abandonament progressiu de les zones rurals castellàno-manxegues és una orientació, que encara que atenuada en els últims anys, representa una amenaça permanent i condicionant.
Aquesta pèrdua de població ha generat una progressiva masculinització i un envelliment del camp que requerirà de contínues i noves actuacions per evitar el despoblament definitiu d'algunes zones rurals. Llocs, tipus humans, oficis, celebracions, ritus, costums, etc. que per les seves característiques singulars, per la seva manifestació peculiar, pel seu relleu estètic, per la seva càrrega documental i testimonial, per al seu registre inèdit, etc. , ofereixin la possibilitat d'una lectura fotogràfica vívida, plàstica i d'innegable força evocadora d'un àmbit rural i una gent ineluctablement aferrats al vincle de la terra, a la invocació del cel, i sense més ruta que el natural cicle de l'any i l'imperatiu de les successives estacions climatològiques.
SALVI DANÉS
El meu interès cap a la fotografia neix de la recerca d’un mitjà d’expressió plàstic que sigui al seu torn un mitjà de representació de la realitat. Entès com una eina que s’adeqüi a la captació no només d’allò palpable i per tant físic, sinó d’allò que és intàctil, de difícil captació per la seva naturalesa subtil i immediata, la captura d’instants irrebatibles de manera concisa. Fer ús en si d’una eina narrativa per a interpretar i suggerir a través de fraccions de la pròpia mirada. És sabut que qualsevol mètode d’expressió, artístic o no, és també una eina introspectiva i de posterior anàlisi d’un contingut sovint més íntim del que el propi creador creu. En aquest sentit, la fotografia aconsegueix establir un alt grau d’intimitat, un estret vincle entre fotògraf, allò fotografiat i un possible espectador. Aquest diàleg expressiu és molt atractiu i suggerent, sobretot per al fotògraf o creador. La fotografia et dóna les eines bàsiques per a construir, per plasmar escenes o idees i donar-los un format físic i interpretable. És indubtable que la fotografia va lligada a un afany de descobrir a través de l’objectiu un món nou de vegades molt proper a la visió real però de vegades més aviat proper al món de l’imaginari personal. És una manera de donar veu a aquelles coses que per algun motiu ens criden l’atenció i donar forma a aquesta relació. Per exemple, el paisatge no existeix per si mateix, el paisatge és una invenció. La seva interpretació demana uns ulls que l’observin i el valorin com a tal, que algú el configuri visual-ment i li atorgui categoria estètica. Una fotografia mai és l’evidència exacta del succés, sinó la interpretació de qui la capta i li atorga un sentit. A aquest donar forma em refereixo, a aquest modelar des de l’ull fins a la còpia. Aquesta possibilitat de crear històries és el que realment m’atrau de la fotografia. És a dir, l’interès que té la imatge d’usurpació de la realitat, d’interpretació de la realitat i recreació d’un món nou. És una utopia pensar que un món d’imatges pot “substituir” a un món real, però la funció de la imatge com ressò de la realitat contribueix a crear un món nou plàstic, màgic i suggerent. I la fotografia ho aconsegueix en grau màxim perquè, sense deixar d’assemblar al model i retre-li homenatge, ens aporta en forma d’eco una extensió d’aquest model, s’en apropia i ens aporta d’ell un coneixement més enllà de l’experiència i independent de ella. Aquest és part del meu pensament sobre les possibilitats de la fotografia com a procés de (re) creació i (re) coneixement.
WEB: www.salvidanes.com
Títol: Hidalgos
Autor: Salvi Danés
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 29 de maig de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
HIDALGOS
Parlem de terres recòndites de profundes arrels històriques, niu de llegendes i mites ancestrals i d'antigues herències religioses. Terres des d'on no es veu el mar, on encara trobem llocs i persones recloses en el temps, testimonis d'un passat atàvic. Un país dur, de gent profundament lligada a costums i ritus tradicionals, emmarcat per uns paratges d'una estètica singularment genuïna. Aquesta terra és la Manxa, un dels llocs més insondables de la península. A causa del progrés dels últims anys (urbanístic, industrial, social), hi ha la sensació que la pèrdua d'identitat cultural és inevitable, deixant com petits oasis llocs on, tard o d'hora, la globalització acabarà deixant la seva empremta. La necessitat de conèixer, entendre i respectar una cultura en ple procés de canvi, una vida que recorda la dels nostres avantpassats més propers, pares i avis. La despoblació de les zones rurals o l'abandonament de treballs tan humils i durs com la ramaderia i l'agricultura són una realitat al nostre país, tan preocupat en la indústria tecnològica i l'especulació urbanística que oblida sovint el que ha sustentat des de segles l'economia del país.
La regió de la Manxa és un territori eminentment rural on els aspectes vinculats al seu desenvolupament, en la seva caracterització més àmplia, i al desenvolupament de determinats sectors econòmics com l'agrari i el forestal mantenen una importància notable tant des del punt de vista social com econòmic i mediambiental. La tendència a l'abandonament progressiu de les zones rurals castellàno-manxegues és una orientació, que encara que atenuada en els últims anys, representa una amenaça permanent i condicionant.
Aquesta pèrdua de població ha generat una progressiva masculinització i un envelliment del camp que requerirà de contínues i noves actuacions per evitar el despoblament definitiu d'algunes zones rurals. Llocs, tipus humans, oficis, celebracions, ritus, costums, etc. que per les seves característiques singulars, per la seva manifestació peculiar, pel seu relleu estètic, per la seva càrrega documental i testimonial, per al seu registre inèdit, etc. , ofereixin la possibilitat d'una lectura fotogràfica vívida, plàstica i d'innegable força evocadora d'un àmbit rural i una gent ineluctablement aferrats al vincle de la terra, a la invocació del cel, i sense més ruta que el natural cicle de l'any i l'imperatiu de les successives estacions climatològiques.
SALVI DANÉS
El meu interès cap a la fotografia neix de la recerca d’un mitjà d’expressió plàstic que sigui al seu torn un mitjà de representació de la realitat. Entès com una eina que s’adeqüi a la captació no només d’allò palpable i per tant físic, sinó d’allò que és intàctil, de difícil captació per la seva naturalesa subtil i immediata, la captura d’instants irrebatibles de manera concisa. Fer ús en si d’una eina narrativa per a interpretar i suggerir a través de fraccions de la pròpia mirada. És sabut que qualsevol mètode d’expressió, artístic o no, és també una eina introspectiva i de posterior anàlisi d’un contingut sovint més íntim del que el propi creador creu. En aquest sentit, la fotografia aconsegueix establir un alt grau d’intimitat, un estret vincle entre fotògraf, allò fotografiat i un possible espectador. Aquest diàleg expressiu és molt atractiu i suggerent, sobretot per al fotògraf o creador. La fotografia et dóna les eines bàsiques per a construir, per plasmar escenes o idees i donar-los un format físic i interpretable. És indubtable que la fotografia va lligada a un afany de descobrir a través de l’objectiu un món nou de vegades molt proper a la visió real però de vegades més aviat proper al món de l’imaginari personal. És una manera de donar veu a aquelles coses que per algun motiu ens criden l’atenció i donar forma a aquesta relació. Per exemple, el paisatge no existeix per si mateix, el paisatge és una invenció. La seva interpretació demana uns ulls que l’observin i el valorin com a tal, que algú el configuri visual-ment i li atorgui categoria estètica. Una fotografia mai és l’evidència exacta del succés, sinó la interpretació de qui la capta i li atorga un sentit. A aquest donar forma em refereixo, a aquest modelar des de l’ull fins a la còpia. Aquesta possibilitat de crear històries és el que realment m’atrau de la fotografia. És a dir, l’interès que té la imatge d’usurpació de la realitat, d’interpretació de la realitat i recreació d’un món nou. És una utopia pensar que un món d’imatges pot “substituir” a un món real, però la funció de la imatge com ressò de la realitat contribueix a crear un món nou plàstic, màgic i suggerent. I la fotografia ho aconsegueix en grau màxim perquè, sense deixar d’assemblar al model i retre-li homenatge, ens aporta en forma d’eco una extensió d’aquest model, s’en apropia i ens aporta d’ell un coneixement més enllà de l’experiència i independent de ella. Aquest és part del meu pensament sobre les possibilitats de la fotografia com a procés de (re) creació i (re) coneixement.
WEB: www.salvidanes.com
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
