EXPOSICIÓ
FOTOGRÀFICA
Títol: “Empordà
petit, país petit”
Autor: Jordi
Güell I Cendra
Lloc: Claustre
de l’Hospital
C/
Hospital,2
Torroella
de Montgrí
Dates: de
l'1 al 29 d'octubre de 2014
Horari: tots
els dies de 10 a 19'30 h
Inauguració: dissabte,4
d'octubre a les 13h
Organitza:
Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
“Empordà
petit, país petit”
En
un món on mana la globalitat, on no hi ha distàncies a recórrer i
que intentem aprofitar el temps per treure-li el màxim profit,
hauríem de poder fer una parada tècnica i gaudir del paisatge, de
l’encant dels petits pobles, amb ulls de respecte per l’entorn i
pels anys que l’han configurat. Les imatges que em suggereixen dos
versos de “País petit” d’en Lluís Llach són l’embrió
d’aquest treball fotogràfic i la definició que fa en Josep Pla,
en llibre “El Meu Poble”, del que ell anomena Empordanet li dona
cos.
Ara.
l’Empordà, geogràficament parlant, està format per una plana
molt gran (l’Alt Empordà) i una de més petita situada a migdia de
l’anterior, que els autors anomenen Baix Empordà i que jo anomeno,
seguint la manera despectiva dels meus amics de Figueres,
l’Empordanet.
El
meu país és tan petit
que
quan el sol se’n va a dormir
mai
no està prou segur d’haver-lo vist.
El
meu país és tan petit
que
des de dalt d’un campanar
sempre
es pot veure el campanar veí.
L’Alt
Empordà és la sala i l’Empordanet l’alcova. La sala i l’alcova
estan separades per una porta que té un batent tancat i un altre
d’obert. El batent tancat són les muntanyes del Montgrí. El
batent obert, que utilitzem per passar d’una banda a l’altra, són
les terres planes situades entre Ullà i Verges.
El
meu país és tan petit
que
sempre cap dintre del cor
si
és que la vida et porta lluny d’aquí
L’estima
pel país de dins a fora, començant per les coses petites, per la
seva gent i les seves històries. I si la vida em porta lluny d’aquí
sempre el portaré dins del meu cor, en aquella part del cor que
queda fixada i que no pot esborrar-se.
Canto
i sempre em sabré
malalt
d’amor pel meu país.és així com m’agrada a mi, malalt d’amor…
No hay comentarios:
Publicar un comentario