domingo, 26 de noviembre de 2017

ALES I MANS, DE ROGER SANMARTÍ I CARLES SANTANA



EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 

Títol: Ales i mans
Autors: Roger Sanmartí i Carles Santana
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 de desembre de 2017 al 2 de gener de 2018
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


“Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu, 
no hagués escapat. 
Però, així hagués deixat de ser ocell
i jo...
jo el que estimava era un ocell” 
Joxean Artze, 1957

Als humans ens agraden els ocells, ens fascinen. Canten, sovint tenen colors llampants i...poden volar! Ens agraden des de molt antic, els primers humans ja feien servir plomes com a ornament i els pintaven a les parets de coves i balmes. Ens agraden a tot arreu, són moltes les cultures que fan servir ocells de manera al·legòrica, moltes religions els inclouen en la seua iconografia. Fins i tot hi ha Estats que tenen el seu ocell nacional. I què n’hem de dir a Catalunya on fem ballar àguiles en moltes poblacions com a gest de reconeixement. Ens agraden tant que tot sovint els invoquem quan diem que algú és un capsigrany , un gamarús, un passerell o una garsa  o quan ens quedem sols com mussols. Ens agraden des de ben petits, poques coses fascinen més un nen que els ocells esmunyedissos. Els ocells ens parlen, o si més no parlen a aquell que se’ls escolta, ens indiquen canvis de temps i d’estació. Són moltes les frases populars que en fan al·lusió a cigonyes i oronetes per anunciar que ve la primavera o que el fred de l’hivern encara és viu. I també ens diuen coses sobre el nostre medi, molts ocells són indicadors de la qualitat del medi on habiten, bé per presència o bé per anar desapareixent dels llocs on eren freqüents. 
Però, algunes persones van més enllà de la fascinació i en dediquen tot o part del seu temps de treball. N’hi ha qui els investiga des de les universitats, qui els protegeix juntament amb els seus hàbitats des d’ONG i governs, qui en té cura perquè és propietari de les terres on viuen o qui els posa en valor a través d’activitats turístiques. Són les persones que tenen cura dels ocells. Aquí en tenim només una petita mostra en representació de tots aquells que, d’una manera o una altra, estan vinculats als ocells i els seus hàbitats. 

Sobre els autors

Les fotos són de Roger Sanmartí i Carles Santana . 

Roger Sanmartí és un naturalista i fotògraf de natura involucrat professionalment i personal amb molts projectes de conservació de la natura. Ha desenvolupat projectes de reintroducció d'espècies, de seguiment i es cofundador de Photo Logistics, empresa de turisme de fauna amb un fort component de desenvolupament rural i conservació del medi natural.

Carles Santana és biòleg i fotògraf de natura. Ha treballat com a gestor del medi natural en diferents àmbits al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. Cofundador de Photo Logistics. 

miércoles, 1 de noviembre de 2017

NATURA MORTA, FLORS,... DE VICENÇ ROVIRA



EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Natura morta, flors ,..
Autor: Vicenç Rovira i Riera
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 30 de novembre  de 2017
Inauguració: diumenge, 5 de novembre a les 13h 
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


Sobre l'exposició


No fa pas gaire es va fer a la Pedrera de Barcelona una retrospectiva de Toni Catany . Les seves fotografies de natura morta em van impactar per molts motius : els colors, la composició,el tractament de la imatge,... Aquesta exposició em va animar  a fer natures mortes , volia provar aquesta modalitat que fins ara no li havia fet cas. Em vaig documentar amb altres autors , sobretot , en Josef Sudeck.

El que avui presento en aquesta exposició és una aproximació fotogràfica des del meu punt de vista , d'aquest gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat.
He de dir que segurament moltes de les fotografies no segueixen el canon clàssic de la natura morta ; segurament algunes són només retrats d'objectes . Sigui com sigui i tal com he dit abans no deixa de ser una aproximació.



Vicenç Rovira i Riera


Fotògraf afeccionat, resident  al Baix Empordà. Comença a interessar-se per la fotografia a l'any 1992 després de fer un curs sobre el sistema de zones d'Ansel Adams. Ha realitzat diferents tallers i seminaris amb fotògrafs reconeguts: Humberto Rivas , Navia, Pep Bonet, David Airob,Manel Esclusa,..

És soci fundador de l'associació Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí de la que actualment n’és president. És responsable  de la programació de la sala d'exposicions del claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí.
La major part de la seva producció està dedicada a la fotografia de paisatge (Menorca, atzavares, Bardenas Reales,..) .Treballa bàsicament en blanc i negre ja que d'aquesta manera pot controlar tot el procés des de que prem el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

vic.rovira@gmail.com