lunes, 27 de octubre de 2014

ARGOS, DE DAVID SALCEDO




EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: “Argos”

Autor: David Salcedo

Lloc: Claustre de l’Hospital

C/ Hospital,2

Torroella de Montgrí

Dates: del 30 d'octubre al 30 de novembre de 2014

Horari: tots els dies de 10 a 19'30 h
 
Organitza: Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí

David Salcedo (Caravaca de la Cruz -Murcia- 1981). Estudié en el Institut d’ Estudis Fotogràfics de Catalunya. Me especialicé en fotografía de viajes, autor y reportajes en zonas socialmente conflictivas. Parte de mi trabajo se ha expuesto de forma individual en distintas ocasiones en diferentes galerías de Barcelona (Kowasa, Cadaver exquisit) además de otros centros expositivos de España y el sur de Francia. He participado también en exposiciones colectivas para la Generalitat de Catalunya, el festival Vissa pur l’Image, SONIMAG foto, Passanant foto y el festival internacional de fotografía callejera de Miami con el colectivo Calle35, del cual soy miembro.

En el 2013 fui ganador el premio “Otra Manera de Mirar” del Festival de Fotografía Emergente de Granada fui finalista de los visionados de porfolio de los Encuentros de la Imagen de Braga (Portugal), finalista para las becas fotopres de “La Caixa”. También fui seleccionado para exponer en la sección oficial del Outono Fotográfico Galego con el trabajo “Rendición” y para la exposición colectiva de “Arbres” de Passanant Foto.

Durante este 2014 he sido finalista de los descubrimientos de Photoespaña y seleccionado para colaborar en la publicación del libro “Presentes Futuros” del Fotografía Emergente de Granada. En el mes de abril salió publicado mi primer libro “Argos”.

ARGOS

Todos tenemos lugares con una gran carga emocional, a nivel personal y que acabamos por mitificar. Dicen que uno nunca debe volver al lugar donde ha sido feliz y por alguna otra razón lo hacemos y resulta ser un absoluto fracaso.

“Argos” trata de uno de estos encuentros y la desilusión creada por el choque de las dos realidades (La nuestra y la del espacio.), la desmitificación de los recuerdos y su reconstrucción para crear nuevos lazos afectivos.

NT: El titulo “Argos” no hace referencia a la polis griega ni al can de ares, solo a un río que es afluente del Segura y que “riega” las tierras de mi pueblo.

ACTA DE VEREDICTE DEL IV FESTIVAL MIRADES


A Torroella de Montgrí, a 20 d'octubre de 2014, a la Casa Pastors, es reuneix el tribunal qualificador de MIRADES, del 4art FESTIVAL DE FOTOGRAFIA , organitzat per Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí, format per:
  • Roger Lleixà.
  • Enric Macià
Després d'avaluar els projectes presentats, acorden seleccionar els següents treballs:
  • Journal Lia Gabshbili de Maite Llasera i Joan Roig

  • Ventanas al mundo de Patxi Somalo

  • Atminimum d'en Marc Llach

  • Pashtun de Miguel Angel Lozano

  • Fràgils de Lola Montserrat

  • Superherois de Núria Oreja

  • Proximitat ( col·lectiva )

  • La meva llum de Maite Carreras

  • Reliquiae/relinquere d'en Jordi Comas

  • Divendres Sant Girona d'en Josep Vilallonga

  • A l'entorn d'en Joan Ramell

  • Atmòsferes de Mireia Tor

Torroella de Montgrí, 20 d'octubre de 2014

domingo, 5 de octubre de 2014

EMPORDÀ PETIT, PAÍS PETIT



EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: “Empordà petit, país petit”

Autor: Jordi Güell I Cendra

Lloc: Claustre de l’Hospital

C/ Hospital,2

Torroella de Montgrí

Dates: de l'1 al 29 d'octubre de 2014

Horari: tots els dies de 10 a 19'30 h

Inauguració: dissabte,4 d'octubre a les 13h

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí


“Empordà petit, país petit”

En un món on mana la globalitat, on no hi ha distàncies a recórrer i que intentem aprofitar el temps per treure-li el màxim profit, hauríem de poder fer una parada tècnica i gaudir del paisatge, de l’encant dels petits pobles, amb ulls de respecte per l’entorn i pels anys que l’han configurat. Les imatges que em suggereixen dos versos de “País petit” d’en Lluís Llach són l’embrió d’aquest treball fotogràfic i la definició que fa en Josep Pla, en llibre “El Meu Poble”, del que ell anomena Empordanet li dona cos.

Ara. l’Empordà, geogràficament parlant, està format per una plana molt gran (l’Alt Empordà) i una de més petita situada a migdia de l’anterior, que els autors anomenen Baix Empordà i que jo anomeno, seguint la manera despectiva dels meus amics de Figueres, l’Empordanet.
El meu país és tan petitque quan el sol se’n va a dormirmai no està prou segur d’haver-lo vist.El meu país és tan petitque des de dalt d’un campanarsempre es pot veure el campanar veí.

L’Alt Empordà és la sala i l’Empordanet l’alcova. La sala i l’alcova estan separades per una porta que té un batent tancat i un altre d’obert. El batent tancat són les muntanyes del Montgrí. El batent obert, que utilitzem per passar d’una banda a l’altra, són les terres planes situades entre Ullà i Verges.
El meu país és tan petitque sempre cap dintre del corsi és que la vida et porta lluny d’aquí

L’estima pel país de dins a fora, començant per les coses petites, per la seva gent i les seves històries. I si la vida em porta lluny d’aquí sempre el portaré dins del meu cor, en aquella part del cor que queda fixada i que no pot esborrar-se.
Canto i sempre em sabrémalalt d’amor pel meu país.

és així com m’agrada a mi, malalt d’amor…