“La copa dels somnis” (imatges de poemes de Joan Vinyoli)

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Autor: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
Títol: “La copa dels somnis” (imatges de poemes de Joan Vinyoli)
Lloc : Capella de S. Antoni
Plaça de la Vila de Torroella de Montgrí
Dates: del 2 al 19 d’abril
Inauguració Dissabte, 3 d’abril de 2010 , a les 12’30 h


El temps aturat

Llegeixo Vinyoli. De vegades m’imagino el poeta caminant sobre un terra fet de vidre. Un terra transparent. Cada passa que fa és un vers que s’escriu en la memòria del món. El vidre ho deixa veure tot, penso. Les vulnerabilitats. Els dolors. Les preguntes sense resposta que ens fem cada dia. Quan obrim els ulls i comprovem que sí, que som vius, que la Terra gira, que els sentiments ens mouen. Les preguntes sense resposta que ens fem quan ens allitem. Quan les pors ens busquen. Quan els neguits ens amaren i tanquem els ulls ben fort per no sentir les respostes.
Més tard llegeixo Vinyoli altre cop i em sembla que no camina per un terra fet de vidre transparent. Camina per un mirall. Els versos que escriu són meus. Són jo. I tu. I la noia que llegeix poemes a la platja. Les vulnerabilitats són les meves. I els dolors. I els amors. I les pors i les preguntes de la matinada i del capvespre. Llavors el temps s’alenteix. I s’atura.
S’atura. I ens enfrontem a una onada que mai no acaba d’un mar que mai no cessa. I a un alzinar compromès pel suro que mai no li trauran. I a una adolescència glaçada en la memòria que encara ens alimenta. I al somni on no podrem tornar. Encara que ens cridi en imatges, fotografies precises del que vam ser. En aquell temps remot. Quan creiem que tot era possible perquè ningú no ens havia explicat els misteris de la vida.
Llegeixo Vinyoli i em desmunto a poc a poc. Com si anessin traient les pedres que em sostenen. Contra l’absència, reconstruïm en imatges, cosim amb llum sobre el paper, uns versos fets de temps aturat. Restes de llum del que vam ser. Restes de llum dels somnis del que hauríem volgut construir. Si el món no fos com és. I nosaltres no fóssim com som. Si mai no haguéssim cregut en miracles. Imatges del que va veure. Potser així vint-i-cinc anys no semblen tant. Però són molt. Vint-i-cinc anys sense versos nous.
A l’espera, fotografiem el món. No hi ha respostes. Es doblen les preguntes. Qui sap si aquesta és la resposta. Interrogar, sense defallir, l’existència. Interrogar els paisatges, i les gents, i la història. Engrunar en imatges les paraules dites.

Judit Pujadó, escriptora



Perfil biogràfic de Joan Vinyoli

Joan Vinyoli i Pladevall va néixer a Barcelona al 1914. La seva infantesa va estar marcada per les dificultats econòmiques de la seva família.
Va cursar estudis de comerç i als setze anys entrà a treballar a l’editorial Labor, on va exercir càrrecs diversos, fins a la seva jubilació el 1979.
La seva lírica va evolucionant cap a una poesia metafísica.
La seva producció poètica pot dividir-se en dues etapes:
La primera etapa (1937 a 1963) és la de formació i consolidació de l’autor. Durant aquesta etapa Vinyoli publica cinc reculls poètics: Primer desenllaç (1937), De vida i somni (1948), Les hores retrobades (1951) i El Callat (1956).
Després de set anys sense producció literària, Vinyoli publica Realitats (1863), on l’autor es pregunta si ha de seguir amb els postulats poètics de la seva primera etapa o ha de prendre part en una poesia de caire més realista, que impera en aquell moment a Catalunya.  
La segona etapa (1970 a 1984), és la de maduresa i plenitud, i durant aquest període, rep un gran reconeixement per part de la crítica, Creu de Sant Jordi (1982) i Premi Nacional de Poesia de les Lletres Espanyoles (1985). Aquest és el període més productiu del poeta, amb la publicació d’onze llibres de poemes, a més de dos reculls d’obra poètica, Poesia completa 1937-1975 (1975) i Obra poètica 1975-1979 (1979). També publica entre 1970 i 1975 els llibres Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973) i Ara que és tard (1975), que tenen una temàtica molt semblant, pel to desolat i pel plantejament existencialista que els caracteritza.
 
A partir dels anys 80, Vinyoli comença a davallar físicament a causa d’una malaltia. Les seves darreres obres A hores petites (1981), Domini màgic i Passeig d’aniversari (1984), estan marcades per tractar el tema de la mort. Va morir a Barcelona al 1984.