REGIDORS/REGIDORES

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: REGIDORS/REGIDORES

(Retrats dels membres de l'actual consistori de Torroella de Montgrí)

Autor: Vicenç Rovira

Lloc: Claustre de l’Hospital

C/ Hospital,2

Torroella de Montgrí

Dates: de l'1 al 30 de novembre de 2011

Horari: tots els dies de 10 a 20 h

Inauguració: diumenge,6 de novembre , a les 12'30

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Regidors

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans no es desfà en explicacions quan defineix la paraula “regidor”. “Que regeix”, hi diu. “Membre d’un ajuntament”, afegeix. Totes les persones que Vicenç Rovira ha fotografiat en entorns diversos signifiquen aquest mot. Alguns han preferit ser fotografiats en un espai públic, però no en un espai qualsevol. Els paisatges que molts torroellencs endevinaran a les fotografies tenen per als regidors un significat especial. Potser són allò que els antics anomenaven locus amoenus, és a dir, el lloc on cadascun d’ells se sent bé, se sent més viu. D’altres han preferit un espai íntim, obrir les portes de casa seva al fotògraf i al públic que els veurà a través dels ulls del fotògraf. De fet i per descomptat, qualsevol opció és bona, però no gratuïta, així que fixem-nos en els elements que envolten els protagonistes, en allò que han triat com a paisatge, perquè diu molt de tots ells.

Però més enllà dels regidors que ara ens ocupen, també interessa el que hi ha al darrera. Darrera d’una foto hi ha una tria, hi ha una cultura. Hi ha, per tant, una suma de temps i de gent, un poble, o dos, que formen una història col·lectiva, comuna. Com les baules d’una cadena que no s’ha d’acabar, ni de tancar. El primer cop que Torroella apareix en un document és en una data tan reculada que fa venir vertigen. També és una data bonica, rodona: el 888.

Diuen que Torroella va sorgir arranada al Palau Lo Mirador i a l’església de Sant Genís. El 1272 passava a mans del rei Pere III, per aquelles coses que feien els nobles amb les seves possessions, i la construcció del Castell del Montgrí, així com l’aturada de les obres que ara el deixen al descobert, expliquen també les guerres i les paus en la gènesi d’això que ara som, de Catalunya. Així que moltes coses quotidianes que ens semblen tan normals, com ara la ubicació del pont sobre el Ter, la traça rectilínia dels carrers de la vila, que el ter passi per aquí i no per sobre del Montgrí, el mercat que se celebra els dilluns, o la fira de Sant Andreu, depenen de decisions preses pels nostres reis i “regidors” fa centenars d’anys. Això em sembla que és la vella Europa, i em sembla que paga la pena pensar-hi de tant en tant.

A aquells que els agradi circular per la vida amb el retrovisor posat han de llegir els textos d’Andreu Sàbat, notari que també va ser “regidor” i fill de la vila. Sàbat fou protagonista d’algunes desventures, com la d’haver d’anar a buscar blat al Rosselló. Corria el 1652 i la gana causava estralls. Un grup de torroellencs emprenien camí. Arribats a Arlès ja els van avisar que un destacament de tropes castellanes els volia requisar l’or. Van aconseguir esmunyir-se’n, però un cop comprat el cereal a Salses els tornaven a avisar que un escamot, ara francès, els volia requisar el blat. Corrien els torroellencs cap a Leucata amb la intenció de tornar a casa per mar, però sense escorta ni protecció, no trobaven mariners. Finalment embarcaven, comandant ells mateixos la nau, i arribaven a Cadaqués on va aparèixer un bergantí corsari amb intencions inequívoques: robar la barca amb la seva càrrega. El patró es llençava a mar, i avisava els veïns de Cadaqués que van sortir a ajudar-lo. Els intrèpids veïns i regidors van arribar sans i estalvis a la seva terra i van poder dur pa als seus veïns. Si s’haguessin pogut fer un retrat, de ben segur haurien triat l’ermita de Santa Caterina com a fons, que és on van anar a agrair el final feliç d’aquesta història.

Torroella, ja ho sabem, es pot veure ella mateixa des de dalt del castell. Un acte ple de simbolismes, que convida a mirar-se i a pensar-se. Una gran sort. Aquesta mostra ens permet veure els escollits com a representants de tots els veïns, i de ben a prop, gràcies a les fotografies de Vicenç Rovira. Fixem-nos-hi bé. Uns agradaran més i d’altres menys, però darrera d’aquestes fotografies hi ha segles d’aprenentatge, d’història i de cultura.

Judit Pujadó

Vicenç Rovira i Riera , aficionat a la fotografia des de fa 15 anys. Ha fet diferents cursos, seminaris o tallers realitzats a Girona i comarques. Bàsicament treballa en blanc i negre, procurant controlar tot el procés de la fotografia: des de que prem el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

És soci fundador de l’agrupació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí de la qual és president i el responsable de les exposicions del claustre de l’Hospital. Pertany al grup Hidroquinona de Girona. L’any 1999 va fer la seva primera exposició al bar Es Toc de Girona . Ha realitzat un total d’unes cinquanta d’exposicions entre individuals i col·lectives.