El pas del temps

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol:            El pas del temps
       
Autor:            Vicenç Rovira
Lloc:            Claustre de l’Hospital
            C/ Hospital,2
            Torroella de Montgrí
Dates:            de l'1 al 29 d'abril de  2014
Horari:        tots els dies de 10 a 19'30 h
Inauguració:         diumenge,6 d'abril, a les 12 h.   
Organitza:         Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí



Vicenç Rovira i Riera

Fotògraf afeccionat, resident  al Baix Empordà. Comença a interessar-se per la fotografia a l'any 1992 després de fer un curs sobre el sistema de zones d'Ansel Adams. Ha realitzat diferents tallers i seminaris amb fotògrafs reconeguts: Humberto Rivas , Navia, Pep Bonet, David Airob,Manel Esclusa,..
És soci fundador de l'associació Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí de la que actualment n’és president. És responsable  de la programació de la sala d'exposicions del claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí.
La major part de la seva producció està dedicada a la fotografia de paisatge (Menorca, atzavares, Bardenas Reales,..) .Treballa bàsicament en blanc i negre ja que d'aquesta manera pot controlar tot el procés des de que prem el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

www.vicencrovira.tk
 

EL PAS DEL TEMPS


Hi ha llocs que el temps ha anat desgastant, que els seus habitants els han deixat o han marxat i qui s'hi acosta o hi ensopega els veu vells i deteriorats, sense cap mena de gràcia. Malgrat tot, però la seva visió ens diu que van ser un espai, fa temps, ple de contingut, focus de projectes i il.lusions.  Si som observadors hi podem veure les restes dels esforços que hi varen posar la gent que hi va viure per fer-lo habitable i agradable i també pràctic. Notem que molts anys enrera va ser refugi, centre neuràlgic i organitzatiu d'un grup humà amb els seus afectes i els seus conflictes, ple  de records. Un recer que els donava seguretat i confort, que el pas del temps inexorable no l'ha mantingut dempeus, no n'ha conservat l'essència que el feia tan important per als qui l'havien projectat, hi havien viscut i que segurament ja no hi són.
Però, per sort, hi ha la mirada del fotògraf que ens ajuda a veure'n la bellesa malgrat el seu estat. La natura s'ha encarregat de barrejar-s'hi sense consultar i les fotografies ens fa veure com pot ser-ne de bonica aquesta aliança involuntària, com unes  senzilles heures amb un recorregut imprevisible s'han posat suaument peró amb contundència sobre un blau antic i lluminós. O també com una canal ha canviat de funció, ja ningú es preocupa de netejar-la perquè hi corrí lliure l'aigua de la pluja, ara és una jardinera amb les seves flors boscanes traient el caparró i decorant el contorn de la teulada... Tot això i més és el que ens convida a veure l'autor, ell ens canvia la trista visió d'una casa en runes, deshabitada, ... regalant-nos el seu punt de vista, fent-nos adonar de la màgia que hi ha en la seva mirada, que  transforma quelcom lleig, que el temps ha malmenat,  en quelcom bonic i lluminós.



                                Montse lloveras