lunes, 7 de noviembre de 2011

REGIDORS/REGIDORES







EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: REGIDORS/REGIDORES
(Retrats dels membres de l'actual consistori de Torroella de Montgrí)
Autor: Vicenç Rovira

Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí

Dates: de l'1 al 30 de novembre de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Inauguració: diumenge,6 de novembre , a les 12'30
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí









Regidors

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans no es desfà en explicacions quan defineix la paraula “regidor”. “Que regeix”, hi diu. “Membre d’un ajuntament”, afegeix. Totes les persones que Vicenç Rovira ha fotografiat en entorns diversos signifiquen aquest mot. Alguns han preferit ser fotografiats en un espai públic, però no en un espai qualsevol. Els paisatges que molts torroellencs endevinaran a les fotografies tenen per als regidors un significat especial. Potser són allò que els antics anomenaven locus amoenus, és a dir, el lloc on cadascun d’ells se sent bé, se sent més viu. D’altres han preferit un espai íntim, obrir les portes de casa seva al fotògraf i al públic que els veurà a través dels ulls del fotògraf. De fet i per descomptat, qualsevol opció és bona, però no gratuïta, així que fixem-nos en els elements que envolten els protagonistes, en allò que han triat com a paisatge, perquè diu molt de tots ells.
Però més enllà dels regidors que ara ens ocupen, també interessa el que hi ha al darrera. Darrera d’una foto hi ha una tria, hi ha una cultura. Hi ha, per tant, una suma de temps i de gent, un poble, o dos, que formen una història col·lectiva, comuna. Com les baules d’una cadena que no s’ha d’acabar, ni de tancar. El primer cop que Torroella apareix en un document és en una data tan reculada que fa venir vertigen. També és una data bonica, rodona: el 888.
Diuen que Torroella va sorgir arranada al Palau Lo Mirador i a l’església de Sant Genís. El 1272 passava a mans del rei Pere III, per aquelles coses que feien els nobles amb les seves possessions, i la construcció del Castell del Montgrí, així com l’aturada de les obres que ara el deixen al descobert, expliquen també les guerres i les paus en la gènesi d’això que ara som, de Catalunya. Així que moltes coses quotidianes que ens semblen tan normals, com ara la ubicació del pont sobre el Ter, la traça rectilínia dels carrers de la vila, que el ter passi per aquí i no per sobre del Montgrí, el mercat que se celebra els dilluns, o la fira de Sant Andreu, depenen de decisions preses pels nostres reis i “regidors” fa centenars d’anys. Això em sembla que és la vella Europa, i em sembla que paga la pena pensar-hi de tant en tant.
A aquells que els agradi circular per la vida amb el retrovisor posat han de llegir els textos d’Andreu Sàbat, notari que també va ser “regidor” i fill de la vila. Sàbat fou protagonista d’algunes desventures, com la d’haver d’anar a buscar blat al Rosselló. Corria el 1652 i la gana causava estralls. Un grup de torroellencs emprenien camí. Arribats a Arlès ja els van avisar que un destacament de tropes castellanes els volia requisar l’or. Van aconseguir esmunyir-se’n, però un cop comprat el cereal a Salses els tornaven a avisar que un escamot, ara francès, els volia requisar el blat. Corrien els torroellencs cap a Leucata amb la intenció de tornar a casa per mar, però sense escorta ni protecció, no trobaven mariners. Finalment embarcaven, comandant ells mateixos la nau, i arribaven a Cadaqués on va aparèixer un bergantí corsari amb intencions inequívoques: robar la barca amb la seva càrrega. El patró es llençava a mar, i avisava els veïns de Cadaqués que van sortir a ajudar-lo. Els intrèpids veïns i regidors van arribar sans i estalvis a la seva terra i van poder dur pa als seus veïns. Si s’haguessin pogut fer un retrat, de ben segur haurien triat l’ermita de Santa Caterina com a fons, que és on van anar a agrair el final feliç d’aquesta història.
Torroella, ja ho sabem, es pot veure ella mateixa des de dalt del castell. Un acte ple de simbolismes, que convida a mirar-se i a pensar-se. Una gran sort. Aquesta mostra ens permet veure els escollits com a representants de tots els veïns, i de ben a prop, gràcies a les fotografies de Vicenç Rovira. Fixem-nos-hi bé. Uns agradaran més i d’altres menys, però darrera d’aquestes fotografies hi ha segles d’aprenentatge, d’història i de cultura.

Judit Pujadó





Vicenç Rovira i Riera , aficionat a la fotografia des de fa 15 anys. Ha fet diferents cursos, seminaris o tallers realitzats a Girona i comarques. Bàsicament treballa en blanc i negre, procurant controlar tot el procés de la fotografia: des de que prem el disparador fins que surt la còpia del laboratori.
És soci fundador de l’agrupació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí de la qual és president i el responsable de les exposicions del claustre de l’Hospital. Pertany al grup Hidroquinona de Girona. L’any 1999 va fer la seva primera exposició al bar Es Toc de Girona . Ha realitzat un total d’unes cinquanta d’exposicions entre individuals i col·lectives.


jueves, 27 de octubre de 2011

TALLER DE FOTOGRAFIA: STREET PHOTOGRAPHY amb CALLE 35


web calle 35: http://calle35.com/


La fotografía de calle es una excelente herramienta educativa para desenvolverse en los espacios urbanos.

    La fugacidad y espontaneidad de los momentos que se viven en la calle, estimulan y agilizan la mirada del fotógrafo comprometido.

    Por estos motivos, el taller será muy dinámico e interactivo y tendrá una duración de dos días.

    Durante el primer día, a la mañana se impartirán algunos conceptos básicos y visionados de grandes fotógrafos de este subgénero documental (Grupo AFAL; escuela anglo - sajona: Saul Leiter, Joel Meyerowitz, Richard Kalvar, Elliot Erwitt, Garry Winogrand, IN - Public, etc)
    Por la tarde, acompañados por fotógrafos de Calle 35,  haremos una salida por Girona en grupos reducidos de 4 o 5 personas.

    El objetivo de esta salida es  que los alumnos se integren discreta y naturalmente a los espacios públicos. Y, de esa manera, estimularlos a tener una mirada fotográfica más espontánea, libre y desprejuiciada a la hora de observar la calle en sí misma y como tema.

    El segundo día a la mañana se hará la selección, edición, comentarios y visionado de las fotografías realizadas por los alumnos.



PREU DEL TALLER :  90 €
PER INSCRIPCIONS FER INGRES A NÚMERO DE COMPTE (Indicant: nom cognom / TALLER STREET):
0081  0197  61  0001258329
PLACES LIMITADES : màxim 25 participants
LLOC: Casa Pastors, C/ Major 31- Torroella de Montgrí (Girona).
ORGANITZA: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí.

INFORMACIÓ: http://fototorroella.blogspot.com/


INSCRIPCIONS Y RESERVES: xevi@novo9.com

DATA LÍMIT INSCRIPCIONS: 10 / 11 / 2011

HORARI DEL  TALLER :



12 / 11 / 2011
09:30 a 13:30 y 15:30 a 19:30

13 / 11 / 2011
09:00 a 13:00

domingo, 2 de octubre de 2011

Col·lateral Les victimes reals del trànsit.


EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: Col·lateral
Les victimes reals del trànsit.
Autor: Quim Farrero

Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí

Dates: de l'1 al 29 d'octubre de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Inauguració: dissabte, 1 d'octubre , a les 12'30
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí



COL·LATERAL

El trànsit és una de les principals causes de mortalitat en la societat actual, qualificada de pandèmia per l'OMS i l'origen en molts casos de lesions greus amb conseqüències de per vida.
Això és quelcom que tothom sap i sembla tenir assumit, sempre sota la premissa del 'a mi no em tocarà'.
Considerem víctima d'un accident de trànsit qui pateix les conseqüències directes.Però a cada sinistre hi ha moltes persones afectades que no figuren mai a les estadístiques i que són les que pateixen realment el resultat.
Són les víctimes col·laterals del trànsit. Les víctimes reals.



COLATERAL

El tráfico es una de las principales causas de mortalidad en la sociedad actual, calificada de pandemia por la OMS y el origen en muchos casos de lesiones graves con consecuencias de por vida.
Esto es algo que todo el mundo sabe y parece tener asumido, siempre bajo la premisa del 'a mi no me va a tocar'.
Consideramos víctima de un accidente de tráfico a quien sufre las consecuencias directas.
Pero en cada siniestro hay muchas personas afectadas que no figuran nunca en las estadísticas y que son las que sufren realmente el resultado.
Son las víctimas colaterales del tráfico. Las víctimas reales.


Quim Farrero
quim@quimfarrero.com
 



sábado, 24 de septiembre de 2011

GUANYADORS BEQUES III CONVOCATORIA PER A LA REALITZACIÓ DE PROJECTES FOTOGRÀFICS

A Torroella de Montgrí, a 24 de setembre del 2011, a la Casa Pastors, es reuneix el jurat qualificador de la 3ª Convocatòria de les Beques per Projectes Fotogràfics organitzat per Amics de la Fotografica, format pels següents:

ROBERT GUIRAL

MARTI ARTALEJO

Després d'evaluar els 22 projectes presentats (amb un nivell molt alt), acorden otorgar les tres beques als següents projectes:

TROBADES EN EL BUIT – Laia Moreto Alvarado



OBLIVION - Salvi Danes Vernedes


ARTISTES DE BARRI – Ana Belen Jarrin - Ana Irene Gallego


Enhorabona als guanyadors !!!


Properament publicarem més detalls sobre aquests projectes.
Moltes gràcies a tots els participants.

jueves, 1 de septiembre de 2011

CURS BÀSIC DE FOTOGRAFIA


CURS BÀSIC DE FOTOGRAFIA

Dates:
del 5 d'octubre al 7 de desembre, elS dimecres.
Horari:
de 20 h. a 22 h.
Durada:
10 sessions teòriques de 2 hores.
2 sessions pràctiques de 4 hores.
Lloc:
Casa Pastors, C.  Major 31 - Torroella
Grup màxim de 16 persones

9 persones mínim

PREU 145€


ELS OBLIDATS

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: “Els oblidats”
Autor: Bet-Sabè Ribas
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 3 al 30 de setembre de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h
Inauguració: Xerrada a les 12'30h a Casa Pastors (C/Major,31)
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí



El projecte que Bet-Sabè Ribas presenta és el resultat del treball dut a terme al Nepal durant els mesos d’abril i maig del 2009 amb el recolzament d’una ONG catalana anomenada “SathiSansar- Desenvolupament Nepal”.

El projecte es tractava de fer un reportatge sobre la discapacitat psíquica i física dels infants d’aquest país, ja que de cada cent nens, tres sofreixen una discapacitat psíquica i/o física. La causa principal del país és la pobresa acompanyada d’una mancança socio-sanitària de provisions de serveis prenatals, obstètrics i mèdics.

Aquesta deficiència suposa un problema per a la salut pública ja que la majoria de les discapacitats són de per vida i les possibilitats d’inserció laboral són quasi inexistents. L’estigmatització social, la falta de serveis de rehabilitació i la resignació de les famílies provoca que aquests nens visquin aïllatsi marginats, convertint-los en una càrrega pels seusfamiliars i patint de per vida el rebuig social.
Les autoritats responsables no contemplen aquestes minusvalies en el seus programes, és per això que aquest col.lectiu se’l reconeix com “Els Oblidats”.

Únicament dues organitzacions no governamentals, SathiSansar i SGCP, actuen en el camp de la paràlisi cerebral. Si tenim en compte que la mitjana d’edat del país és de 20 anys i que el 39% d’aquests en té menys de 15, aquesta situació és doncs mereixedora d’un procésde sensibilització.

domingo, 3 de julio de 2011

Crisis?




EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA.

Títol: Crisis?
Autor: Sergi F. Moure
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 2 al 29 de juliol de 2011
Horari: tots els dies de 10 a 20 h

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

“Nos empeñamos en que el rostro humano es el espejo del alma, el lugar a la vez más íntimo y más exterior del sujeto, la pantalla en la que se funde su interioridad psicológica con las coerciones a que le somete la vida pública. El rostro es, a la vez, la sede de la revelación y de la simulación, de la indiscreción y de la ocultación, de la espontaneidad y del engaño, es decir, de todo aquello que permite la configuración de la identidad. Ante una cámara siempre somos otro: el objetivo nos convierte en los diseñadores y gestores de nuestra propia apariencia.
Por consiguiente, el retrato que resulta no es más que una máscara posible, una máscara que se queda pegada al personaje como un escudo levantado en la confrontación de las miradas y que expresa estados más allá de la expresión”

Joan Fontcuberta La cámara de pandora, la fotografía después de la fotografía.







No ho hagués pogut expressar millor i per això em remeto a les paraules d!un gran mestre.

Sens dubte aquest treball surt de la lluita interior de pretendre captar l!essència de la persona, la seva ànima en un retrat. El resultat però conté per una banda molta part d!expressió personal del fotògraf i d!una altra de màscara, d!ocultació, de creació d!un personatge a través del retrat d!una persona.

Em fascinen les suposicions que podem fer sobre una persona a través del seu retrat i que per definició poc o res tenen a veure amb el caràcter o ànima d!aquell individuo.
He fet trampes, he estat imparcial, m!he servit d!uns cossos i rostres per arribar a expressar un sentiment de buidor, d!alienació de les persones. Crec que aquest és un dels pitjors mals de la nostra societat. Això també es veu reflectit en els espais buits i paisatges urbans en desús.

Sergi F. Moure




CV.

Nascut a Sabadell l!any 1978. Cursa la llicenciatura en Física a la Universitat Autònoma de Barcelona. " De formació fotogràfica autodidacta, al 2001 realitza un curs d!especialització en fotoreportatge i documentalisme a l!escola GrisArt, Barcelona, impartit per Rafael Badía. Al 2003, durant la residència a Mèxic D.F., realitza un curs de fotografia digital avançat al Centro Experimental Visual, impartit per Agustín Estrada. Posteriorment realitza un seminari sobre el llenguatge de la imatge al Centro Fotogràfico Manuel Álvarez Bravo, Oaxaca, impartit per Mariana Rosenberg. Durant 2006 realitza un postgrau en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al gener 2007 viatja a Guinea Equatorial per realitzar un reportatge fotogràfic. Del 2006 al 2008 treballa amb Kvlar fotoperiodistes on imparteix diversos cursos i realitza viatges per a estudiants de periodisme a Bòsnia-Herzegovina. Col·labora habitualment amb l!ajuntaments (Martorell, Sant Quirze del Vallés, Sabadell i Mataró) impartint cursos i tallers a centres de formació.
" Al 2009 torna a Guinea Equatorial per realitzar un taller de fotografia documental i l'exposició del seu treball Malabo Dos al Centre Cultural Espanyol de Malabo.
Des del 2007 gestiona el laboratori fotogràfic de l!Arxiu Històric de Sabadell i treballa com a freelance.