EXPO MIRADES - I FESTIVAL FOTOGRAFIA: SILENCI

Xevi Jaime Novo


In memoriam

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing




I tanmateix, ens aferrem a la vida. Com si nosaltres decidíssim les coses. Com si hi poguéssim prendre partit. I llavors ens arriba l’instant. Aquell moment tràgic que tot ho canvia. I el present que dominàvem se’ns torna esquerp, agre, dur. I ens mostra l’altra cara, la de la confusió i el neguit. La del drama. I el cor es rebel·la i tot se’ns fa estrany i llunyà. I esclatem en plors, dolls d’aigua salada que ens arrosseguen enllà, que sembla que ens han de fondre, que hagin d’esborrar el nostre rastre per sempre, com el dels altres, els que ja no hi són. Els que no podran tornar. És el desconsol, la pèrdua, l’adéu inesperat, la vida esquinçada...

Quan el temporal amaina, i de la desfeta, només en queda un cos trist i abatut, i una mirada perduda, i una boca closa, i un somriure apagat, llavors irromp el silenci i ho pren tot. Sense mots: venuts al gest i a la paraula muda, la que brota de nou a través de les mans i l’abraçada, i aquella companyia que consola i aquell saber estar silent que reconforta. I deixem que les flors emprenguin la gesta. Que duguin la insígnia d’una esperança que reneix del no-res. Lentament. Amb constància. Abanderant un record que ens ha de retornar a la vida.


Gemma Armadans